EL
TRETZE DE MAIG
“El
tretze de maig – la Verge Maria – baixà des del cel- a Cova de Iría.- Ave, Ave,
Ave Maria ´- Ave, Ave, Ave Mari-i-a”.- Així
es cantava arreu de la ciutat de Banyoles durant els tres dies del setembre de
l’any 1950 quan se’ns portà la imatge de la Verge Blanca “en uns
indescriptibles espectacles amb processons en les que hi assistiren homes i
dones de totes les classes socials banyolines que rivalitzaven en fervor i
entusiasme, recorrent un per un tots els carrers i places de la ciutat
ornamentats amb milers de llums elèctriques i centenars d’artístiques làmpades
en penjorelles i més d’un milió de roses de color blanc com volves de neu en
els balcons de les façanes i en arcades per totes les entrades dels carrers, colossals,
artístiques, decoratives; amb rètols monumentals, escollits i expressius com
“Ave Maria Puríssima”, “Mare, aquí teniu els vostres fills”, “Verge de la Pau,
pregueu per nosaltres”, “Els pecadors dels Turers a la Mare de tots”. I a la
plaça del Monestir, la brillant silueta del campanar cenobial amb una creu
lluminosa de quatre metres presidint la ciutat en el paroxisme de les seves
festes marianes”. Així ho
manifestava el missioner diocesà
mn.Lluis G. Constans en el seu llibret “Bañolas por Maria”. I podem donar-ne fe els que vam viure aquells tres
dies de setembre del 1950. A la plaça “de España” l’onada humana es
trasbalsava amb crits i cants. I el silenci era impressionant i emotiu en la
Missa de malalts, presidida pel rector de la parròquia de Santa Maria dels
Turers, mn. Ferran Simon. Hi havia perill d’un arravatament incontrolat que
desconjuntés la magnitud d’aquelles jornades, i per evitar-ho calien cervells
ordenadors de totes les forces vives de la ciutat. I aquestes sorgiren amb la
formació de la següent Comissió Organitzadora: Josep Estany (president de
l’Adoració Nocturna local), Joan Tarradas (primer tinent d’alcalde de
l’Ajuntament banyolí), Antoni M.Rigau (president d’Homes d’Acció Catòlica),
Tomàs Candel (tresorer de la J.A.C.E.), Gerard Cortada (de la M.I. Junta d’Obra
Parroquial), Josep Oliver (secretari de les Conferències de Sant Vicenç de
Paul). I de vocals: Manuel Prat, Salvador Llach, Joan Pi, Martirià Torras,
Rafel Angelats i Manuel Orriols. I les senyores Maria Vilà, Rosa Hostench,
Maria Ros, Sabina Masó, Carme de Palau, Dolors Malagelada i Núria Vilahur.
Aquesta
dinàmica Comissió acordà la creació de quatre sots-comissions, amb la finalitat
de dividir la ciutat en 41 sectors; impulsar l’enramada de carrers i places
sense oblidar que les persones havien de resar el Rosari i que durant totes les
nits hi hagués cants marians en els treballs d’enramades de vies urbanes;
organitzar l’itinerari de les processons i distribuir les Hores de Vetlla. La
sots-comissió de material tenia la comesa d’adquirir i distribuir emblemes,
ciris, fanals i objectes pietosos. La de radiodifusió s’encarregà de
contractar, instal-lar i tenir cura del funcionament dels micròfons i altaveus
a l’església parroquial i a les principals places de la ciutat, Per speaker
fou designat Rafael Angelats. La sotscomissió sanitària organitzà el trasllat
dels malalts a la plaça per la missa especial, així com de la visita de la
Verge de Fàtima en els domicilis dels
impedits a assistir als diversos actes i processons. I finalment, la
sotscomissió de transports, a càrrec d’Esteve Rigau, que tingué cura de
l’organització i itinerari dels autobusos, cotxes, camions i motos. La part principal de la preparació i
celebració d’aquelles jornades anà a càrrec de la Coral local Schola Cantorum
de Ntra. Sra. de Montserrat, dirigida pel mestre Joaquim Mateu, aconseguint-se que la ciutat vibrés amb els
cants marians.
Era a
l’any 1950. I com si fos ahir, encara hi ha qui ho recorda. Ho he preguntat a
una persona tan gran com jo mateix, i m’ha respost: “Si que me’n recordo.
Molt bé ho recordo. Ja hi he anat dues vegades a Fàtima en viatges de l’Imserso”.
Tempus fugit.
