Any nou 1971

El nou any ens arribava, com era costum, amb el so de la campana del rellotge del la Puerta del Sol madrilenya – amb tres minuts de retràs-. El nostre rellotge banyolí era més puntual. Anava tant d’hora que fins i tot la processó del Nen Jesús va sortir de l’església de Santa Maria abans de les dotze de migdia del dia de l’Any Nou 1971. Nens i nenes anaven a la processó acompanyats dels seus pares que els fotografiaven menjant caramels. A la plaça es recollien els obsequis que la mainada havien portat per subhastar-los davant de la botiga de queviures d’en Porxas – avui de la Brugada-. Mil pessetes es van arribar a pagar per una ovella beladora, i 600 ptes per un lot de botifarres que envoltaven el tabernacle on hi havia exposada la imatge del Nen Jesús. El vers de Salvat-Papasseit era escrit davant d’un pessebre que havien construït els joves de l’Escoltisme banyolí a les voltes de la plaça. Però en aquell primer dia d’any ja no hi havia pessebre ni escrit. Uns “gamberros” l’havien destruït. Els brètols es ficaven per tot arreu. Al cinema Mercantil havien xiulat la pel.licula “2001, una odisea en el espacio”. Per desgràcia, els empresaris feien cas dels “gamberristes”, i el diumenge següent, la pel.licula es va passar com a complement de programa.. A les tardes d’aquells dies nadalencs s’omplia el teatre del Círcol de Catòlics. Es representaven Els Pastorets en castellà. I la mainada gaudia amb les trompades del Satán, el suspense de l’olla que no es trencava, la burra de fusta del pastor Bato, i els gemecs ficticis de l’alcalde Borrego quan el dimoni li posava les orelles de burro. Un cop passat el cicle nadalenc, amb aires de folk es presentà el Grup Tres Quarts, i amb alegria es rebia la notícia de que la Banca Catalana obriria una sucursal a Banyoles, a la plaça dels Turers, a l’edifici que durant molts anys s’hi emplaçà la TEISA. I començà la la competència de Bancs i Caixes. El Central adquireix els terrenys de “ca l’Hostench” en el mateix carrer Guimerà; a l’entrada de la ciutat, uns grans rètols anuncien el Banco Hispano Americano, i la Caja de Ahorros Provincial ens desitja “Felicidad y Progreso”, mentre que la “Caja de Pensiones” obsequia els nens amb llibres de contes en català i castellà. I el Sindicato Agrícola anuncia l’obertura d’una “Caja Rural”. Ooooh, que feliços que serem d’ara endavant. Mireu, mireu que serà maca la Banyoles del futur!. Un cronista local a la revista “Horizontes” la somniava amb uns bonics jardins a les entrades de la ciutat, i uns grans rètols lluminosos que podrien dir “Banyoles, ciudad de bancos y jardines”.

Records de pel.licules ràncies

L’ORELLUT CLARK GABLE- Ara fa 50 anys va morir el popular actor de cinema, Clark Gable. Des de la revista local Horizontes, Jaume Farriol va fer un articlet “a modo de despedida” d’aquell actor de cara bigotuda, amable i amb cert aire de fanfarró. Era corpulent, amb un somriure i el clotet de la simpatia que entusiasmava el públic femení. Nosaltres li dèiem “l’actor de les orelles grosses”. El coneixíem de petits. Fou l’heroi de les nostres imaginàries fantasies. Somnis, fantasies, il.lusions. Va ser el protagonista de molts de somnis de l’infantesa. Com Gary Cooper, Tyrone Power, Douglas Fairbanks, Spencer Tracy, Wallace Beery.. Tots aquests actors ens van fer viure les més arriscades aventures, i ens van fer sentir emoció, alegria, angoixa, i per a satisfacció de tots els públics, un final feliç. TROMPADES I GARROTADES - Ara fa 50 anys, en els mateixos dies també va morir Mack Sennet. Un nom que possiblement no va significar res per a molts. I no obstant tots els lectors d’aquella pàgina de la revista Horizontes segurament que van riure més d’una vegada amb les seves pel.licules. Perque Mack Sennet va ser l’inventor del film còmic nord-americà, la millor creació artística en els temps del cinema mut. El descobridor del gag, que a partir de llavors s’emprà fins i tot en les comèdies americanes. Mack Sennet ens portà un cinema de pastissos de crema per llençar a la cara del contrincant; de policies i de bombers infatigables; de vells cotxes Ford que s’estimbaven per impossibles precipicis o que passaven ràpids pels passos a nivell fregant màquines de tren. Fou Mack Sennet l’home que proveí les pantalles amb la immensa i divertida dimensió dels actors còmics, del cinema de rialla oberta que entretingué els nostres pares en la seva joventut mentre menjaven cacauets i avellanes escoltant els comentaris de l’explicador que amb una canya a la mà assenyalava la pantalla: un home baixet, un llauner que tenia el seu obrador al carrer Guimerà i que com els còmics de Mack Sennet, també va voler imitar-los fent comèdia pels escenaris banyolins. Jo encara recordo haver-lo vist en la paròdia d’un músic coix tocant la trompa formant part d’una orquestra desguitarrada en una sarsuela a l’escenari del vell teatre Mercantil ubicat en el primer pis de can Xampinya a la plaça dels Turers. En Celso Mas, llauner d’ofici, explicador de pel.licules i actor còmic tindrà un record ben entranyable en el llibre de la Història del Teatre Banyolí que serà presentat en la pròxima edició de la Festa del Llibre a Banyoles.