Any nou 1971

El nou any ens arribava, com era costum, amb el so de la campana del rellotge del la Puerta del Sol madrilenya – amb tres minuts de retràs-. El nostre rellotge banyolí era més puntual. Anava tant d’hora que fins i tot la processó del Nen Jesús va sortir de l’església de Santa Maria abans de les dotze de migdia del dia de l’Any Nou 1971. Nens i nenes anaven a la processó acompanyats dels seus pares que els fotografiaven menjant caramels. A la plaça es recollien els obsequis que la mainada havien portat per subhastar-los davant de la botiga de queviures d’en Porxas – avui de la Brugada-. Mil pessetes es van arribar a pagar per una ovella beladora, i 600 ptes per un lot de botifarres que envoltaven el tabernacle on hi havia exposada la imatge del Nen Jesús. El vers de Salvat-Papasseit era escrit davant d’un pessebre que havien construït els joves de l’Escoltisme banyolí a les voltes de la plaça. Però en aquell primer dia d’any ja no hi havia pessebre ni escrit. Uns “gamberros” l’havien destruït. Els brètols es ficaven per tot arreu. Al cinema Mercantil havien xiulat la pel.licula “2001, una odisea en el espacio”. Per desgràcia, els empresaris feien cas dels “gamberristes”, i el diumenge següent, la pel.licula es va passar com a complement de programa.. A les tardes d’aquells dies nadalencs s’omplia el teatre del Círcol de Catòlics. Es representaven Els Pastorets en castellà. I la mainada gaudia amb les trompades del Satán, el suspense de l’olla que no es trencava, la burra de fusta del pastor Bato, i els gemecs ficticis de l’alcalde Borrego quan el dimoni li posava les orelles de burro. Un cop passat el cicle nadalenc, amb aires de folk es presentà el Grup Tres Quarts, i amb alegria es rebia la notícia de que la Banca Catalana obriria una sucursal a Banyoles, a la plaça dels Turers, a l’edifici que durant molts anys s’hi emplaçà la TEISA. I començà la la competència de Bancs i Caixes. El Central adquireix els terrenys de “ca l’Hostench” en el mateix carrer Guimerà; a l’entrada de la ciutat, uns grans rètols anuncien el Banco Hispano Americano, i la Caja de Ahorros Provincial ens desitja “Felicidad y Progreso”, mentre que la “Caja de Pensiones” obsequia els nens amb llibres de contes en català i castellà. I el Sindicato Agrícola anuncia l’obertura d’una “Caja Rural”. Ooooh, que feliços que serem d’ara endavant. Mireu, mireu que serà maca la Banyoles del futur!. Un cronista local a la revista “Horizontes” la somniava amb uns bonics jardins a les entrades de la ciutat, i uns grans rètols lluminosos que podrien dir “Banyoles, ciudad de bancos y jardines”.