Tocs d'alarma

En el mes de febrer de l’any 1971 escoltàvem pels altaveus de les botigues d’electrodomèstics i dels comerços que anunciaven “rebaixes extraordinàries” unes veus que cantaven “al camp, a collir patates i a collir pebrots”. S’anunciava l’arribada de La Trinca presentant-se a la sala de ball de can Xampinya que es va omplir de gom a gom amb joventut de tota la “província”. La música enxerinava fins i tot als conjunts locals. N’hi havia un, “Joventut 70” que estrenava un rock, “El carrilet de Banyoles” amb música original del jove banyolí Gabriel Mas. Naixien com bolets els conjunts musicals i entusiasmaven les cançons catalanes del grup de folk “Els esclops”. Al mateix temps, la mainada banyolina s’entusiasmava amb el concurs “Tu ets Banyoles, col.labora”, iniciat al teatre del Cercle de Catòlics amb la col.laboració de l’Ajuntament de la Ciutat i la revista “Horizontes”. Totes les preguntes eren de caràcter local, i per la seva senzillesa feren obrir els ulls dels organitzadors i del públic assistent en comprovar el grau d’ignorància que sobre les coses locals tenien els nens. Era un any en què s’estrenava un nou Ajuntament i es començava a parlar de bastir una casa de Cultura a la plaça de Les Rodes. A la premsa es deia que era un disbarat i que calia pensar en un altre lloc més adient (?). De cop i volta, un matí el veïnat es despertava escoltant els tocs d’alarma que anunciaven un “voraz incendio”. Es calava foc a la fàbrica de les espardenyes de can Castañer. Sortia fum per les finestres, i llargues llengües de foc que sobrepassaven els teulats. Veïns i treballadors hi acudien formant una cadena i passant-se d’un a l’altre galledes plenes d’aigua mentre esperaven l’arribada dels bombers. Aquests arribaren amb la bomba d’Indústries Gimferrer. Van ser ràpids, així com també la Guàrdia Civil, i amb el reforç de l’arribada dels bombers de Girona. Com a nota curiosa cal esmentar que quan el campaner es disposava a estirar les cordes de les campanes de Santa Maria per alertar a la població, l’estrebada va ser tan forta que campaner i corda van anar per terra, sortint-ne aquest amb el cap ben abonyegat. Per sort, en aquell incendi, no s’hagué de lamentar cap desgràcia personal.