Una roda de cançons

Les acostumades Nits d’Art que el TEI (Teatre Experimental Independent) havia organitzat en els darrers anys per les festes d’Agost, no es van poder veure a l’any 1971. En motiu dels Campionats Mundials d’Esquí Nàutic, s’havien planificat una sèrie d’espectacles de primera fila a l’estany, sobre un escenari flotant. El mes d’agost es mes de vacances i el paperam burocràtic devia necessitar tota la plantilla del “Ministerio” per arribar a feliç terme. En fi, que la subvenció per a Cultura no va arribar. L’Ajuntament, és clar, no podia córrer el risc per ell sol, perquè de diners no en tenia. Tot el consistori creia i estava convençut que els espectacles de Nits d’Art s’havien de realitzar i que “ens farien quedar bé”. Des de la premsa banyolina es lamentava que la iniciativa cultural no partís de l’Ajuntament de la ciutat. Els del TEI van córrer el risc, i ens van fer passar unes bones nits als Desmais. La Polifònica de Girona, la cançó catalana representada per Lluis Llach, Maria del Mar Bonet i Tres Quarts, les havaneres més populars cantades per la nostra gent del mar, i Maria de las Mercedes oferint-nos una impressionant mostra del folk llatí-americà, formaven els radis d’aquesta Roda de cançons. Una Roda que hauria pogut ésser molt més ampla si s’hagués pensat seriosament des del principi en oferir, no uns simples campionats d’esquí, sinó tot un esdeveniment a nivell mundial. Els festivals de cançons seguiren durant uns mesos amb èxit notable. En el Cercle de Catòlics actuà Guillermina Motta amb cuplets catalans del seu repertori. I Els Tres Quarts anaren amenitzant alguns espectacles. I la joventut deia que sí, que potser si que anem poc a poc cap a la democràcia del nivell europeu; que l’educació social i política que han rebut ja els ha capacitat per poder anar a votar, i que, per començar, el reglament de les “Cortes españolas” sembla massa complicat i les designacions fetes a dit, i que de moment, la gran possibilitat que té la veu del poble per a fer-se sentir és al futbol, sobretot si l‘àrbitre hi ajuda una mica. I per la festa de Sant Martirià, ja vam poder escoltar en una conferència a Joan Alavedra (l’autor de la biografia de Pau Casals, l’home que havia pogut dir en una audició del Poema de les Nacions Unides: “Avui, aquest Palau del Món, ha estat el palau de la Música Catalana”. I un grup de joves, encapçalats per Jaume Farriol van poder agrair-li que hagués vingut a Banyoles, dient-li: “Benvingut entre nosaltres!. Ací teniu la vostra gent. Ací teniu la vostra terra!”.