Records de pel.licules ràncies

L’ORELLUT CLARK GABLE- Ara fa 50 anys va morir el popular actor de cinema, Clark Gable. Des de la revista local Horizontes, Jaume Farriol va fer un articlet “a modo de despedida” d’aquell actor de cara bigotuda, amable i amb cert aire de fanfarró. Era corpulent, amb un somriure i el clotet de la simpatia que entusiasmava el públic femení. Nosaltres li dèiem “l’actor de les orelles grosses”. El coneixíem de petits. Fou l’heroi de les nostres imaginàries fantasies. Somnis, fantasies, il.lusions. Va ser el protagonista de molts de somnis de l’infantesa. Com Gary Cooper, Tyrone Power, Douglas Fairbanks, Spencer Tracy, Wallace Beery.. Tots aquests actors ens van fer viure les més arriscades aventures, i ens van fer sentir emoció, alegria, angoixa, i per a satisfacció de tots els públics, un final feliç. TROMPADES I GARROTADES - Ara fa 50 anys, en els mateixos dies també va morir Mack Sennet. Un nom que possiblement no va significar res per a molts. I no obstant tots els lectors d’aquella pàgina de la revista Horizontes segurament que van riure més d’una vegada amb les seves pel.licules. Perque Mack Sennet va ser l’inventor del film còmic nord-americà, la millor creació artística en els temps del cinema mut. El descobridor del gag, que a partir de llavors s’emprà fins i tot en les comèdies americanes. Mack Sennet ens portà un cinema de pastissos de crema per llençar a la cara del contrincant; de policies i de bombers infatigables; de vells cotxes Ford que s’estimbaven per impossibles precipicis o que passaven ràpids pels passos a nivell fregant màquines de tren. Fou Mack Sennet l’home que proveí les pantalles amb la immensa i divertida dimensió dels actors còmics, del cinema de rialla oberta que entretingué els nostres pares en la seva joventut mentre menjaven cacauets i avellanes escoltant els comentaris de l’explicador que amb una canya a la mà assenyalava la pantalla: un home baixet, un llauner que tenia el seu obrador al carrer Guimerà i que com els còmics de Mack Sennet, també va voler imitar-los fent comèdia pels escenaris banyolins. Jo encara recordo haver-lo vist en la paròdia d’un músic coix tocant la trompa formant part d’una orquestra desguitarrada en una sarsuela a l’escenari del vell teatre Mercantil ubicat en el primer pis de can Xampinya a la plaça dels Turers. En Celso Mas, llauner d’ofici, explicador de pel.licules i actor còmic tindrà un record ben entranyable en el llibre de la Història del Teatre Banyolí que serà presentat en la pròxima edició de la Festa del Llibre a Banyoles.