"Acércate más"

S’esperava amb candeletes que Raúl Abril vingués a cantar a Banyoles. Era un cantant popular que escoltàvem a la ràdio i en els discos que posaven els maquinistes a la mitja part de les sessions de cinema al Mercantil. Les cançons “Sombra de Rebeca” i “Acércate más” les escoltàvem cada diumenge, i sempre se’ns anunciava que Raúl Abril amb el seu espectacle vindria molt aviat a Banyoles. Aquell cantant, brillantinat de cabells, com gairebé tots els vocalistes de la dècada dels anys quaranta, s’havia fet popular gràcies a una cançó de Salina, qui, aprofitant l’éxit de la pel.licula de Hitchock, “Rebeca” va posar música a la lletra de Serracant: “Sombra de Rebeca, sombra de misterio, eres la cadena de mi cautiverio. !Oh, Rebeca!, quimera y pasión...” Eren els temps en que cada orquestra tenia el seu vocalista, qui, a voltes es desenganxava i aconseguia alçada de figura. Alguns cantants melòdics es van fer populars amb cançons com “Angelitos negros” (Antonio Machín), “Carita de ángel” (Bonet de San Pedro), i altres com Rafael Medina, Jorge Sepúlveda, Rina Celi... Després de la “Sombra de Rebeca”, Raúl Abril es va embrancar amb la melodía “Acércate más” que, en principi, obtingué un èxit esclatant. Quan tots esperàvem que vingués a cantar-la a “can Xampinya”, de cop i volta se’ns anunciava que Raún Abril no vindria perquè havien “sancionado y prohibido su espectáculo”. El motiu era el de la lletra “Acércate más”, que van prohibir-la per “obscena”. Allò del “Acércate más, y más, y más, pero mucho más...” no va agradar als “españolitos” senyors censors, i la prohibició va ser total. Per acontentar-los potser hauria estat més bé canviar la lletra del “Acércate...” per un “Aléjate más i más...”. Però el que es va allunyar va ser Raúl Abril. Ni ell ni el seu espectacle van venir a Banyoles. Fins i tot el disc va desaparèixer i no vam poder escoltar-lo més a les mitjes parts del cinema Mercantil. Eren els vells temps en que cada vegada se censurava “más, y más, pero mucho más”.