La cultura

Inici de la dècada dels 70.- Malament començava la dècada dels anys 70 pels banyolins. La coral Polifònica que dirigia Manuel Saderra ja no existia. A la dècada anterior ens havia ofert vetllades de concerts sensacionals. Havia nascut un dia càlid de 1959, i va morir un dia trist de 1969. Deu anys de vida. Ens va deixar un record entranyable. Des que els cotxes van començar a ser a l’abast de tothom, alguns actes culturals anaven desapareixent. Sortosament la cultura catalana s’anava estenent poc a poquet: ja compràvem la Enciclopèdia Catalana en fascicles. La ciutat també s’expandia amb la inauguració de vivendes a Mas Palau i al sector de Guèmol. S’inaugurava el Cau de l’Escoltisme. Els boy-scouts banyolins s’activaven en els seus focs de camp. Després de la desaparició de La Passió dels anys 60, en el Cercle de Catòlics es disposaven a tornar aixecar les activitats amb una nova junta presidida per Salvador Boix. Però avui ens fixarem especialment en la Diada del Llibre de l’any 1970. A la revista “Horizontes” es donava a conèixer les revistes més llegides pels banyolins. En primer lloc hi havia “Barcelona deportiva”, i seguien “Hola”, “Lectures” i el “Tele-programa”. El periòdic més llegit era “La Vanguardia” i també “El Correo Catalán”. En quant a revistes infantils hi havia el T.B.O. i el Cavall Fort. Extractem fragments d’un article de la diada del llibre: ” Banyoles llegeix molt, i això es una bona cosa, però haurem de procurar triar les lectures perquè a mes de llegir, llegíssim bé”. I és que encara es llegia “El Caso”, el “¿Porqué?” i les Foto-novelas”. Però...ja es començava a parlar de les revistes Presència, Tele-Estel, Serra d’Or i Oriflama. I això era bo! A l’Ajuntament hi havia un “Patronato de Cultura” que treballava i no deia res. Però que poc a poc anava fent feina!. Col.laborant amb el Centre d’Estudis Comarcals i en l’arranjament dels arxius de la Pia Almoina; es va adquirir la Llotja del Tint, edifici del segle XV que es va destinar a museu i sala d’exposicions. I es treballava al Monestir. Hi havia projectes, però l’Ajuntament no va organitzar ni una conferència, ni una sessió de cinema, ni de teatre, ni va participar en els festivals de cançó. El que s’estava fent era molt bo, però poc. A la premsa es demanava que inauguressin el carrer Pompeu Fabra, i que es fes una campanya de culturalització de la gent. “No hi ha un sol monument a Banyoles, i això que tenim bons escultors, i pintors, i fins i tot músics, poetes i escriptors. I parlant de música, quan temps fa que no s’ha escoltat un bon concert!”. Era un bon toc d’atenció amb el més honrat i sincer afany de crítica, perquè la llista de lectures a Banyoles esgarrifava i “estem convençuts que el nostre Ajuntament, a través de la comissió de Cultura, farà tots els possibles per despertar una mica la nostra gent”. Era el Dia de la Festa del Llibre de l’any 1970. Han passat 42 anys!.