Taula de festa major

A la dècada dels anys 60.- A l’any 1964 hi hagué un gran desplegament propagandístic. Es celebraven els “25 años de paz”. Però els que havien llegit el diari francés “Le Monde” es van poder assabentar del que deia l’abat Escarré:  “ No hem tingut 25 anys de pau, sinó 25 anys de victòria (...) La primera subversió que existeix a Espanya és la del govern. El poble ha d’escollir el seu govern i ha de poder canviar-lo si ho vol: això és la llibertat. Necessita una llibertat de premsa, de sinceritat, d’informació  (...) Els presos polítics constitueixen un dels aspectes més penosos del règim (...) Catalunya és una nació, entre les altres nacionalitats espanyoles. Com tota minoria, tenim dret a la nostra cultura, a la nostra història i a les nostres costums...”  Immediatament, l’Abat va ser desterrat d’Espanya, i per a molts es va convertir en un símbol de la resistència contra el franquisme. Va morir a l’exili, i el seu enterrament a Barcelona, el 1968, va ser un altre moment de movilització catalanista.

Cap a finals de la dècada – a l’any 1969- s’havia arribat a la Lluna. Però hi havia vagues monstruoses de serveis públics com Correos o la policia. Havia augmentat el consum de drogues i les feministes desfilaven per la Quinta Avinguda de Nova York sense sostenidors i amb els pits batzim-batzam. El soviètic  Kruschev va anar a Hollywood. Li ensenyen el rodatge d’una pel.licula musical i diu que “prefereixo veure el rostre de la humanitat i no el seu cul”.

Per tot arreu hi havia boites psicodèliques i gogo-girls. Fins i tot a Espanya, els Sirex reclamaven l’escombra  per netejar el que no els hi agradava. I a la televisió –encara en blanc i negre- hi havia esport a dojo: ciclisme,tennis i  futbol, sempre amb el Madrid que li deien “el equipo Ye-yé”, perquè ja havien desaparegut les seves figures del 50. I el Barça, que feia?. Els culers no existien per a la “Televisión Española”. Eren més importants els esports com la boxa o el gran mascle de Urtain que deia que era capaç de matar una vaca amb un cop de puny. I toros, sempre toros, amb El Viti, El Litri, El Cordobés....

I a Banyoles anàvem fent: treballant, a l’hivern acostant-nos al foc de la llar o vora les estufes de petroli, de llenya o de gas-oil i ja comprant alguna ampolla de “butano” per escalfar les llars. I el jovent muntant bicicletes i motos Gimson, anant a fer el toc a les cafeteries que ja en deien “snaks” per beure l’exquisita cervesa “de barril”.  I les mestresses de casa dient als seus marits que per les festes anyals compressin un “pollo” a l’ast”, i el marit ja comprava xampany per la festa major i portava xuixos, i braços de gitano de les pastisseries de can Boix, Boadella, Figueras, Ciurana, Mercader  i del primer supermercat, el Servis Palma, amb servei a domicili. Era la festa major i les mestresses de casa feien cap a les carnisseries, que ni havia moltes  (Font, Costabella, Marcial Franch, Ramió, Miquel Riera, Tomàs Roca, Banal, Santaló, Baldiró, Elvira Costa,). I fruita a can Cáliz i als germans Grau. Per la festa major la taula havia de ser ben parada i no hi podien faltar els canelons i una bona copa de xampany. I vins de ca l’Andreu,  can Ralita i can Bernat. I sobretot que a l’àpat de festa major no hi manqués un bon cafè dels que repartia en Francesc Mir o una copeta de licor i anissats dels que fan animar  i cantar a les taules de festa major. Bon profit per a tothom, i especialment pels que encara recorden aquells anys.