"Ets un carnestoltes!"

M’ho havien dit més d’una vegada quan em passava una mica de la ratlla fent comèdia: Ets un carnestoltes. I potser també a algú dels que ens llegeixen els hi hauran dit quan han fet alguna acció grotesca. Perquè ésser un carnestoltes no vol pas dir posar-nos una disfressa i anar a la cercavila de la festa que celebrem cada any en el mes de febrer, ja que com diu el refrany De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer. El Carnestoltes – o Carnaval- ja ve de lluny. És un període de divertiments públics i de disfresses que precedeix la Quaresma, especialment els tres dies anteriors immediatament del Dimecres de Cendra ( el dimecres en què a les esglésies catòliques es fa la cerimònia de posar cendra damunt el cap dels fidels per recordar-los que són pols i han de tornar pols). Com que sembla que ara la gent passa una mica de tot, el Carnestoltes es va allargant i gairebé podríem dir que fem el Carnestoltes tot l’any. A meva infantesa havia viscut, agafadet de la mà del meu pare, el Carnestoltes que es celebrava esplendorosament per la plaça Major. Anàvem a visitar els brolladors que hi havia dintre les sales enramades de les Societats de la Lliga i l’Ateneu. De la Lliga m’ha quedat el record de travessar la boca enorme del famós i reviscolat goril.la King Kong. Era una escenografia excel.lent que havia pintat en Pepet Teixidor, que li deien en Llarg de l'’Esport perquè els seus pares havien estat conserges de la Societat de l'’Esport (el Casino Bañolense que alguns en deien a can Misèria per la poca assistència de públic a la sala gran, un saló que s’animava només per la festa major amb els balls de l’orquesta La Selvatana. La Quaresma comença el Dimecres de Cendra i dura set setmanes, i com que en el temps del franquisme eren prohibits els balls públics no és res d’estrany que tothom es fes seva aquella locució que diu “És més llarg que la Quaresma”. De la Quaresma en parlarem en el pròxim article. De moment, avui i ara ja tenim el Carnestoltes a sobre. I potser hi haurà algú que en aquests moments de folga i bullícia recordarà la cançó que s’havia fet típica en aquesta diada: Carnestoltes, quinze voltes i Nadal de més a més, que cada dia fos festa i la quaresma mai vingués.