Acorralats a La República

Un intens temporal de neu, pluja i vent va paralitzar totalment la pràctica totalitat de les comarques gironines. Era el dia 30 de gener del 1986 quan unes ràfegues de vent huracanat van superar els factors de previsió i seguretat reglamentaris exigibles en les instal.lacions de les xarxes de conducció elèctrica i telefònica que van quedar recobertes per un gruix molt notable de neu. El resultat immediat va ser la caiguda de bon nombre de torres metàl.liques i de centenars de pals de ciment armat i de fusta. El desastre afectà les tres companyies que proveeixen Banyoles i Comarca. En alguns punts, també caigueren pals i conductors de la Telefònica. Resultat: sense llum, sense aigua, sense calefacció, sense comunicació.

Una de les torres caigudes sobre la carretera C-150 entre els hostals de La República i La Banyeta, impedí la circulació que el gruix de neu feia dificultosa. Tots els vehicles que estaven circulant  per aquella carretera van quedar bloquejats. Els ocupants cercaren refugi en  cases i fàbriques de la zona. A l’Hostal de la República van acumular-s’hi més de 500 persones que van mantenir-s´hi assetjades tota la nit. El fred intens, la neu, els arbres tombats i, sobretot la torre ajaguda, feien l’evacuació impossible. Entre els assetjats hi havia l’alcalde de Banyoles, Pere Hernàndez, el regidor Pere Plantés, dos o tres metges, un psicòleg i un capellà. Entre tots van formar una comissió per a vetllar per la bona convivència i l’organització del millor servei que les circumstàncies permetessin. Una de les primeres mesures va ser la de recollir tots els números telefònics dels “hostatjats”. Com que, per sort, la línia telefònica amb Banyoles funcionava, s’establí comunicació amb “Casa La Vila”. I així es pogué informar a les famílies banyolines de les persones  retingudes  a La República.

A La República començaren a escassejar el menjar i la beguda. A mitja nit van arribar a peu alguns banyolins que duien mantes i minestra pels seus familiars. La gent s’entretenia xerrant o dormint apilonats a les cambres de l’hostal o amb el cap i braços sobre la taula.  De bon matí, havent-se obert un carril estret, entre la neu i trepitjant camps alguns cotxes aconseguiren passar cap a Banyoles.

A Banyoles era impossible bombar l’aigua de l’estany al puig d’en Colomer. Tots els pobles comarcans que rebien el servei de la companyia banyolina van quedar sense subministre. L’elaboració del pa va ser dificultosa i escassa. Alguns flequers van pastar a mà (havent-los-hi portat aigua amb el “tanc” municipal). D’altres van despatxar pa arribat de L’Escala. Les brigades de treball de les companyies elèctriques van treballar intensament. La manca de corrent i l’esgotament de les bateries del centre emissor que Agri-Energia tenia instal.lat a Rocacorba per a la xarxa de comunicació ràdio-telefònica dificultava greument la bona marxa de les reparacions. Els ràdio-afeecionats de Banyoles i Comarca van col.laborar a nivell de les seves possibilitats. La solució va arribar amb l’aterratge al camp de futbol d’un helicòpter dels Serveis de la Generalitat.

Entre les mil anècdotes, podem subratllar l’esgotament total de ciris, espelmes i candeles, i també de piles elèctriques, llums de butà i la venda insòlita de carbur. El moviment d’afluència de ciutadans que van acudir de dia i de nit a l’Ajuntament demanant informació o sol.licitant serveis, no tingué precedent. La Policia Municipal estimà en unes 4.000 trucades telefòniques.