Acabada la guerra - 1939

Havia vist els soldats d’en Franco baixant amb mulats per carrer major. Al meu costat, una noia els aplaudia amb els crits de rigor: “Arriba España!, Viva Franco!”. Un soldat se li acostà i li digué a cau d’orella: “Viva tu, chata!”. Banyoles estava ple de soldats moruns.  Per evitar que entressin a les cases tothom posava un rètol a la porta d’entrada: “Casa habitada por sus dueños. Viva Franco. Arriba España”. Alguns que havien escoltat la ràdio ja sabien el que havien de fer. Érem nois que voltàvem pels carrers plens de tropa i ens feien gràcia els soldats moruns que portaven un barret vermell al cap que semblava un test posat cap-per-avall. La ciutat era plena de “soldadesca”. A la plaça es celebrava la festa de la “liberación de la ciudad”. Una orquestra de soldats tocaven música alegre davant de la sabateria de can Vilà. Gairebé tots estaven ebris. El del “bombo”  picà tan fort que “bombo” i soldat rodolaren plaça avall. Alguns  entraren a la Societat de l’Ateneu per “netejar” la biblioteca, i des del balcó llençaren el bust de la República que s’esmicolà feta a trossos davant de l’edifici. Les sales de cinema eren ocupades per la tropa. El cinema Modern es convertí en una sala plena de mulats, palla i excrements. Al cap d’un mes, quan es tornà a obrir la sala, els espectadors ens ofegàvem per la mala bravada dels xius-xius dels desinfectants Zotal.

Un cop netejades les sales dels cinemes Mercantil i Modern (aquest darrer amb el nom castellanitzat  de  Salon Moderno) es començaren a fer programes dobles de pel.licules espanyoles, italianes i alemanyes. I el Noticiario Luce italià i l’alemany de la Ufa, amb desfilades dels dictadors Mussolini i Hitler.- A la plaça de la República – convertida en Plaza de España” hi havia cua davant del Banco Urquijo Catalán per descanviar moneda antiga per la vigent espanyola. Hi havia qui portava bosses plenes de monedes de plata guardades en alguns racons dels seus habitatges.

El local de l’Ateneu el llogà Bonaventura Yll, (el carnisser Baldiró, que en aquells temps li posaren el motiu de “Minuto” i fou el que obrí el Café Español). La sala de teatre es convertí en sala de ball, i a l’escenari s’hi representaren sarsueles i varietés amb humoristes, parelles de balls de saló, parelles de claqué, excèntrics i “esculturales canzonetistas”, amb l’orquestra Ritmo “con sus inimitables discos”. Espectacles moderns de varietat i “moralidad”. Els dies feiners la sala es convertí en una pista de patinatge.

Els diumenges i dies festius l’església de Santa Maria s’omplia a totes les misses. En el moment de l’Eucaristia, els músics des del Cor tocaven l’Himno Nacional. Ens havíem d’aixecar tots drets.

Hi havia més coses. Però no hi ha espai. A partir d’ara i durant tot l’any 2012 aquest Tempus Fugit el dedicarem a revifar la memòria   amb  breus records dels anys que aniran seguint.