La fira de Sant Martirià es
celebrava antany durant tot el dia 24 de novembre. Avui farem un recorregut
lleuger per la concorreguda fira i veurem a la plaça de les Rodes l’animat
mercat de bestiar amb els negociants locals i forasters. De locals hom recorda
els de can Creus, de can Soler o els Vilar. El nostre enyorat Cronista Antoni
M. Rigau ens en recordava més. Deia que un dels més coneguts, en Tià Pujals,
era un gran negociant de matxos que tenia quadres (estables) darrera casa seva
al Passeig, i també tenien fama de bons tractants en Torrent (el Bato), en
Batlle de Mata, en Colom de Vilavenut, els Sagnari d’Armadàs, els Janic i els
Boira de Rabós del Terri. Tots aquests els podíem veure enmig del tragí de la
plaça de Les Rodes per la fira de Sant Martirià. Era un dia que a més de
bèsties i tractants, a la plaça hi paraven castanyeres, torronaires i
avellanaires. A la Fira els banyolins hi anàvem a fer el badoc encantant-nos
davant les parada del venedor que atreia totes les mirades: el xarlatà, amb la seva
imparable xerrameca. En recordo un que començava la seva dramàtica xerrera
explicant que el seu pare l’havia tret de casa acusat d’haver arruïnat el
negoci familiar. Llavors venia l’autocrítica, acceptant que era veritat, però
la causa, segons ell, no havia estat per gandul, pel joc o altres vicis, sinó
per la dèria de vendre barat, arribant a la conclusió que el seu mal no tenia
remei, passant a anunciar que llençava la casa per la finestra. Llavors
mostrava una faixa o una manta dient que l’article en qüestió a la botiga
costava deu duros i ell ho donava per vuit. Però... “com que avui tinc mal dia, no en cobraré ni vuit, ni set, ni sis, ni
cinc., ni quatre.El preu és de dinou pessetes. I a més a més els hi afegeixo un parell de mitjons de llana.
Va! Qui vol aquest lot?... NIngú?... Doncs, mireu, estic disposat a
arruinar-me, us hi poso un paraigua, perquè aquest any serà un any de fortes
pluges i pedregades. Au, vinga, per un dia que es reventi tot!,,... Noia, no
badis que aquest xicot ja fa estona que et mira, i a més, li regalo aquest
mocador perquè s’eixugui la bava que li cau de mirar-te la pitrera!... Un per
aquest senyor, un altre per aquell
altre, un altre per aquell senyor de la barretina, un altre per...
La comèdia es repetia cada
any i la gent, embadalida, hi gaudia de debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada