"Arsa y olé!"

Breus records de la dècada  dels anys 40.- Ens  entusiasmà  l’orquestra Melodys en la que hi tocava la trompeta en Manel Saderra. No durà gaire temps perquè una orquestra “espanyola” no podia tenir un nom estranger. I es va canviar per “Bolero”. Eren els temps que en Manel Saderra composà la seva excel.lent sardana “Poruga”, molt bona per escoltar. Davant dels cadafalcs de la festa major s’hi aplegava molta gent. El jovent, però s’entusiasmava amb la música de ball. La cançó reina d’aquells temps va ser “Mi vaca lechera”. Pel que deia i pel que insinuava. Ja estàvem cansats de racionament i érem a les portes del mercat lliure, i aquella vaca de la prosperitat ens portava formatge. “Quesos y besos”, que dèiem. I  cantàvem “Tolón, tolón, Que felices viviremos cuando vengas a mi lado. Con sus quesos, con sus besos, los tres juntos que ilusión. Tolón, tolón”. I poc temps després arribà el bugui-bugui, i ens encantàvem veient-lo ballar a Silvana Mangano a la pel.licula “Arroz amargo”. També hi havia Bernard Hilda i cantants melòdics com Bonet de San Pedro, Raúl Abril, Rafael Medina (que va venir a Banyoles almenys tres vegades amb el seu espectacle), Jorge Sepúlveda, Rina Celi i Antonio Machín amb cançons famoses com “Angelitos negros”. I altres com “Lisboa antigua”, “Es tarde de fútbol”, “Rasca-yú” o “Sombra de Rebeca”. Amb samba hi havia el “Tico-Tico” que vam descobrir amb l’orquestra de Xavier Cugat a la pel.licula ”Escuela de sirenas”. I “La raspa”, i el “Mambo num. 10”, de Perez Prado. Machin vingué algunes vegades a cantar al Mercantil, i fins i tot, gràcies a les gestions d’en Joan Turró va aconseguir cantar en la festa del barri de Sant Martirià.

 

El bloqueig polític  condicionà que els únics cantants que arribessin a la pell de brau fossin els llatino-americans: el Trio Calaveras, Ana Maria González, Machín, Los Panchos, Lorenzo Gonzalez... Es cantaven i ballaven ritmes com La Conga i el Mambo. I una cantant mexicana que feia proeses amb la boca: Irma Vila (amb la Pregària guadalupana). Al cap d’uns anys va venir a can Xampinya quan ja gairebé estava a les acaballes. Ja no feia tants de “gorgoritos”.

Jorge Negrete fou el més popular. La cançó  “Esos altos de Jalisco” i altres les van cantar el banyolí Trio Farobar.   I un altre mexicà que fou  molt oportunista, Agustín Lara, inundà el mercat espanyol de bones cançons inspirades en motius d’Espanya: “Madrid, Madrid, Madrid”, (uuuuff!), “Maria bonita” (dedicada a la seva dona, Maria Félix” (aquesta sí que va ser encertada, perquè Maria Félix era guapíssima!). I “Noche de ronda”, “Amor, amor, amor” i “Solamente una vez”, que encara avui la canto quan m’afaito i quan vaig a fer animació  a l’Hospital de dia,  acompanyat del saxo d’en Branyas, l’acordió de la Paquita i la guitarra d’en Comalat.

 

Continuarem amb més música dels quaranta. Música i cançons que ens fan somiar desperts.