Revistotes, folklòriques i cinema musical.

Breus records de la dècada dels anys 40.- No tothom  podia escapar-se a Barcelona per a veure alguna de les revistotes del Paral.lel. Però, vaja, també hi anàvem. Sobretot per admirar les revistes dels Vienesos. Arribaren a Barcelona coincidint amb el final de la II Guerra Mundial. Foren els primers que portaren una nova concepció de la revista, escenografia i cançons populars com “Recuérdame”. Pero també hi hagué Carmen de Lirio que es fèu popular per la cançó “Mi noche de bodas” i per un afer amb un governador civil. Hi hagué també La Bella Dorita,  Mary Santpere i  Gemma del Rio amb “Quina nit!. La música de ball sonava amb les orquestres a Can Xampinya i a  la sala de dalt del Bar Ideal a la plaça dels Turers.

I ens enfarfagaven amb la música de les folklòriques espanyoles, la Carmen Morell i en Pepe Blanco, Paquita Rico. Conchita Piquer i la joveneta Carmen Sevilla. I vinga olé i olé i “A la lima y al limón”, i “Doce cascabeles”. I “Tatuaje”  amb “el marinero rojo y rubio como la cerveza  y el pecho tatuado con un corazón”. . I Juanito Valderrama amb “El emigrante” i “Su primera comunión”. I per acabar-ho d’adobar la reforçada Lola Flores amb “Pena, penita, pena”.

I llavors van arribar les primeres pel.licules en technicolor. La música era important. Ens agradaven a tots, a grans i a petits. Eren les agradables melodies de les pel.licules de dibuixos de Walt Disney “Blancanieves y los siete enanitos”, “Los tres caballeros” amb la música brasilera; les tropicals de Carmen Miranda enfarriolada amb collarets i amb el cistell al cap ple de mangos i plàtans cantant “Chica, chica boom boom!”. I les pel.licules musicals de la Metro, amb Xavier Cugat amb el violí i el seu gosset chihuaha, i el pianista valencià José Iturbi. I Esther Williams, la sirena resplendent en piscines amb brolladors de raigs lluminosos que ens deixaven a tots bocabadats. Les dones deien “Ooooh, quin “luju!”.  I els joves ens entusiasmàvem escoltant a José Ramirez com cantava  la “Muñequita linda” i a Esther Williams amb un vestit de bany fins al coll “apto para todas las edades”. Les “Hermanas Andrews” eren les reines del “swing” que més tard portarien els Platters i “Los cinco Latinos”. Ens agradaven les germanes Andrews quan les vèiem cantar amb números afegits en les pel.licules còmiques dels pesats Budd Abott i Lou Costello.- Però especialment ens encantava el jazz que arribà en diferents estils: Beny Goodman, Charlie Parker, Telènius Monk, i Glenn Miller. Perquè fou en el cinema quan descobrírem el jazz escoltant a Louis Armstrong, Ella Fitzgerald, i la més veterana: Mahalia Jackson.

I mentrestant, a Banyoles seguíem ballant sardanes. En els darrers anys de la dècada dels quaranta destacà el festival de Música catalana celebrat a la plaça Major a càrrec de les cobles Barcelona, Girona, Montgrins, Selvatana i Principal de “Bañolas” que actuaren sota la direcció dels mestres Casssià Casademont i Lluis Moreno Pallí.  El festival acabà amb la sardana “Lluny de la pàtria” que tocaren quatre cobles. La crònica a la revista “Horizontes” acabava amb aquesta frase, escrita en castellà:  “Realmente, al oirla hace renacer los sentimientos de amor a la Patria”.