Una tarda de sermons i restauracions

Fullejant la revista Horizontes del novembre d’ara fa cinquanta anys hom s’adona que una de les coses que feien més por era sentir parlar de Comunisme. En un article de primera pàgina s’ens informava que “los pueblos de la Europa Oriental son privados de sus libertades religiosas i civiles”. A la parròquia de Santa Maria dels Turers se celebrà una Hora Santa d’homenatge als màrtirs de Hongria, “una nación que vive dias aciagos bajo la esclavitud del comunismo ateo”. I els joves – a la mateixa església- escoltaven a mossèn Josep Maria Pujadas que era un dels predicadors més destres en l’art del sermoneig, molt apreciat i ben considerat per la joventut d’aquells anys. Nou dies predicant es passava aquell missioner en una Novena especial per a nois i noies. (Que els joves lectors no pensin que aquelles Novenes eren cursets sobre Beethoven i la seva Novena Simfonia. De música ja se n’escoltava, i justament en aquell novembre de 1956 s’havien gravat les sardanes de l’exsabater, empresari de cinema i compositor, Enric Gratacós). El mes de novembre era un mes de Novenari d’Ànimes, i fins i tot hi havia predicacions per a nens i nenes que escoltaven amb complaença als missioners diocessans. A Banyoles, com a per tot arreu de la piel de toro hi havia molts capellans i guàrdies civils. El benemérito Cuerpo convidava als ciutadants a la seva fiesta patronímica de la Virgen del Pilar, i a la sortida de la missa, com en una processó, passant per la plaza de España i el paseo del Generalísimo, s’arribaven fins al cuartel per menjar quatre pastetes i fer el que llavors se’n deia un vino de honor en companyia de les dignísimas autoridades. Un dels capellans que en aquells mesos de tardor fruïa de debó era el rector de Porqueres, mossèn Tomàs Frigola. Podia estar content, perquè les obres de restauració del Monumento Nacional de l’església de la seva parròquia avançaven a passos gegantins. Les obres les portava a cap el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, Conservación de Monumentos, Quarta Zona de Levante. Els 24 treballadors – la majoria canteros gallegos van treballar de valent per poder acabar ben aviat la reconstrucció. De fet, a Banyoles s’hi trobaven bé. Treballaven i suaven col.locant les pedres de l’àbsis de l’església romànica. I també menjaven abundosament per treure el ventre de pena. No van pas trobar a faltar la sopa gallega, perquè aquí van descobrir l’escudella catalana, i van atipar-se amb els segons i tercers plats de fesols banyolins amb llonses de la bona carn de les nostres contrades.