Tortells, padrins i padrines

És un refrany que ha sortit de Banyoles, però jo no l’he sentit mai. Diu així: Parlem d’ous que ara ve Pasqua. Què vol dir això?. Doncs que els banyolins d’abans tenien un bon sentit de l’humor ja que quan estaven en una conversa, si els convenia que aquesta no tirés endavant miraven de tallar-ho diguent aquesta frase: Vols que t’ho digui, noi, val més que parlem d’ous que ara ve Pasqua, I ja estava la conversa tallada, que tanmateix es podia canviar el refrany per aquell altre que diu Santes Pasqües, per indicar que no calia parlar-ne més, que s’havia acabat. Aquest mes d’abril –mes de sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat- aquest any també serà el del Diumenge de Rams, de la Setmana Santa i la Pasqua Florida. Dies tristos, dies dolços. Perquè a Banyoles, en el llarg dels temps, durant la Setmana Santa tothom s’havia enllaminat. Començàvem amb tortells, seguíem amb brunyols i acabàvem amb Mones de Pasqua. I tots contents com unes Pasqües, fins i tot els que llavors eren mal vistos (els que feien Pasqüa abans del Ram, que a vegades s’endevinava mirant la panxeta de la noia i perquè, és clar, després de les Pasqües venen les basques, amb les preocupacions evidents dels preparatius de casament. I apa, parella, afanyeu-vos i compliu el precepte pasqual, a confessar i a combregar i a portar un ciri gros perquè l’infant neixi formós,i que creixi gran i bell que l’any que vé menjarem tortell, que ja pagarà el padrí que no és pas gens mesquí. El tortell es menjava el Diumenge de Rams, i el pagava el padrí perquè li tocava i era el que li feia més il.lusió. Els pares, tranquils, no calia embullar el ram, embolicar la qüestió. Que pagui el padrí!. Ell és el que també haurà acompanyat els fillols a portar el ram a beneir. El padrí és de bon ram, de bona arrel, i sempre sap desembolicar el ram, resoldre les qüestions i les dificultats. Qui té un bon padrí, ja ha corregut mig camí. Abans, les criatures acostumaven a visitar sovint als seus padrins. En el llarg del temps, però, hi ha fillols que els obliden..És trist això. N’hi ha per estirar-los-hi les orelles fent-los-hi veure la padrina. Una mica de tunda també els hi convindria a alguns fillols. De totes maneres, a tots els padrins, padrines, fillols i filloles, felicitats!.