Aquells vells camps de futbol

ARA FA 50 ANYS vaig començar a col.laborar com a periodista aficionat a la revista local Horizontes. Fou a instàncies dels joves Enric Tubert, Jaume Farriol i Anton Garcia de Palau que aleshores portaven les regnes de la revista, a més de conduïr l’agrupació Teatre i Art que meravellaren els espectadors amb l’estrena de El diario de Anna Frank. A Horizontes hi havia articles d’Antoni M. Rigau, Joan de Palau, Lluis G.Bover, Josep Masgrau, a més dels tres esmentats i altres col.laboradors esporàdics. Una de les pàgines més llegides de la revista era la dels Esports que elaboraven Josep Font i Albert Palmada. Fou en Font qui disposà d’una columna amb el títol de Imparcialmente (llavors tots havíem d’escriure en castellà). I imparcialment comentà tot el que es considerava d’interès en la vida esportiva banyolina, exposant,sense ànim de polèmica totes les incidències, injusticies, errors, etc, a fi de que en tot el que s’expresés s’aconseguís una major i millor categoria esportiva en la tasca de les Entitats i Clubs de la població. En el maig d’aquell any 1958 s’acabà el Campionat del Grup VII de la Tercera División Nacional de Liga, un campionat que fou molt dur però que el C.D.Bañolas obtingué una classificació que superà les esperances que tenien els seus seguidors en iniciar-se el torneig. El cronista esmentat feu un breu comentari de cadascú dels 23 jugadors de l’equip: Roura, Figueras, Costa, Arquer, Jou, Funtané, Font, Sitjà, Fontás, Catarain, Jonquera, Palomeras, Vicens, Casas, Bravo, Prats, Llansó, Martinez, Ros, Boix, Huguet, Costa i Fajol (aquest darrer, entrenador). Aquests foren els que s’acomiadaren del vell camp municipal, ja que en aquell estiu s’havia d’inaugurar el nou camp. A la secció Imparcialmente, l’articulista recordava amb un romanticisme propi de l’esport, aquell desballestat camp de l’hort dels Servites (avui espai de la plaça on s’hi encabeix la Llar dels Jubilats) que havia estat escenari de les majors glòries esportives del C.D. Banyoles, un camp en que no solament brillà el futbol en el seu àrid terreny, ja que allí s’hi practicà el bàsquet, ciclisme, motorisme, etc. L’emotiva història de l’esport local impregnà de bells moments aquell antic camp petit i coquetó que fou testimoni de la marxa progressiva de l’esport banyolí. Quan Josep Font acabava el comentari de comiat del vell camp, estava convençut que el dia de la inauguració del nou –avui Camp Vell del carrer Canat-, quan els banyolins passessin davant del Vell el contemplarien amb nostàlgia i mentalment reviurien les grates jornades viscudes en el seu aforament. I potser, alguns d’aquells espectadors veurien com s’esfumava, eclipsant-se, una joventut que en un temps llunyà deixaria bells records d’un tempus fugit.