Backnyoles Show

Ara fa 25 anys la paret de les Monges estava en capella . Ultimada l’adquisició municipal del tros de l’horta de les Carmelites que va produir molta “polèmica submergida”, s’anunciava que per les festes de Sant Martirià seria aterrat aquell mur de la discòrdia. A la premsa es deia que “la ciutat respirarà a fons, tota vegada que l’espai adquirit esdevindrà una millora d’ús públic i popular”. El que ningú podia preveure és que al cap de 25 anys, en aquell espai hi hauria la parada d’autobusos de la Teisa. Viure per veure. Backnyoles Show. Hi havia molta animació per veure aquell show que va idear l’artista local Lluis Vilà amb els dissenyadors Lluis Pau i Núria Duran. La idea era la de portar fins als Banys Vells una setantena de persones, però tot va acabar com el rosari de l’aurora. Just a les deu del vespre va començar a ploure a bots i barrals. Tot i aquest impediment, els organitzadors van ser atrevits i van fer una volta nocturna amb la barca de l’Oca per l’estany. Però en veure que la pluja no parava van decidir finalment fer la festa a la pesquera d’en Lero, menjant cansalada banyolina i bevent aigua de la Fontpudosa. Arquitectes, pintors, dissenyadors, músics i metges, tots plegats van fer una bona gresca. Pavelló esportiu.- Feia set anys que se’n parlava però no hi havia manera de que es construís un Pavelló Esportiu. Van ser 24 les entitats esportives que van signar una carta dirigida a l’alcalde a través del Patronat Banyolí de l’Esport. Es reclamava la construcció d’un Pavelló Poli-Esportiu. Banyoles el volia i el necessitava. Però... l’Ajuntament banyoli només tenia el cap, cap al recolzament de la nostra ciutat per a la Barcelona’92. I el pintor Lluis Roura, en una pintura hi va afegir: I a Banyoles, el Rem!!. El 17 d’octubre hi hauria la solució. L’Escola Municipal de Música.- Feia dos anys que s’havia creat. L’alumnat anava en augment. L’Escola havia començat amb una vintena d’alumnes, i en el darrer curs ja s’havia arribat a la seixantena. En el decurs de dos anys de funcionament, l’Escola va estar en uns locals provisionals de l’Escola Baldiri Reixach, i ja s’anunciava que al principi de curs es podrien tenir uns locals definitius.