Cultura 1971. Discos de cançó catalana

En fer el repàs musical de l’any 1971 es va considerar que aquest tingué preeminència el cuplet català. Guillermina Motta i Núria Feliu donaren un notable rendiment a les empreses editores de discs. I La Trinca amb el seu “Trincar i riure” fou el ruixat de l’any. Serrat i Llach eren absents, però Raimon es féu conèixer amb poemes clàssics musicats per ell i amb un recull de les seves primeres cançons. Es va treure, amb no gaire fortuna, el primer àlbum d’en Barbat i en Pau Riba. I el folk comptà amb l’ajut del grup “Falsterno-3”. Com a cosa “camp”, es va poder escoltar l’àlbum “Els èxits dels anys 60”, amb la participació de Lita Torelló, Josep Guardiola, Els Dracs, Enric Vidal i altres, i també el “Recordant la Monyos”, amb la participació de Rudy Ventura, Ramon Calduch i Emili Vendrell, fill. En el terreny del disc senzill, la Guillermina Motta va treure un “Jo sóc barcelonista” que no podia trobar un moment pitjor. En Toti Soler va treure dues bones cançons: “Hi ha gent” i “Vindrà la llum”. L’Ovidi Montllor, un disc molt bo, i en Sisa i El Tricicle van tenir bons encerts. Dels nou nats hi hagué El Xepis i en Llorenç Torres. En el terreny de les recopilacions, es va comptar amb un àlbum anomenat “La música progressiva a Catalunya”, on figuraven, entre altres, Maria del Mar Bonet i “Om”. A principis de l’any 1972 començava l’arrencada d’en Pi de la Serra que posava a l’abast del consumidor espavilat i intel-ligent dos enregistraments de llarga durada. I la Maria del Mar Bonet amb dos discs grans, un d’ells enregistrat a París que la consagraren com una de les millors veus que funcionaven a la Península. A l’any 1972 començava a Banyoles una iniciativa en la organització d’espectacles digne de lloança, ja que hauria de resoldre problemes per la infància banyolina. Hi haurien intervencions musicals pels grups “Els Ermitans”, “Els Tres Peus” i Jep Enric, amb vetllades amenitzades pel jove Joan Solana. Però aquests no tenien pas diners per editar discos.