Sant Antoni de Pàdua, patró dels paletes

M’agradaria poder convèncer al gremi dels paletes i mestres d’obres perquè es prenguessin uns dies de les seves vacances per anar a Pàdua, la ciutat italiana del seu patró, Sant Antoni. Aquesta ciutat resta indissolublement lligada al d’aquest monjo franciscà que va destacar per la seva eloqüència. No sé si sabeu que aquest monjo, mentre la gent estava escoltant un sermó dalt d’una bastida, aquesta es va desbastir i tots els taulons amb els qui eren a dalt van anar per terra. Ningú va prendre mal. És un dels miracles que s’atribueix a Sant Antoni de Pàdua. Per això els paletes el tenen per advocat, i els de Banyoles cada any en la diada de Sant Antoni assisteixen a la missa que es celebra a l’església parroquial de Santa Maria on a la part dreta lateral del temple hi ha un altar amb la imatge del Sant que gairebé sempre es plena de ciris encesos. Abans, quan vèiem una persona que s’entrebancava solíem dir: “Sant Antoni!!” o “Sant Antoni et guardi de prendre mal!!”. Particularment haig de confessar que un parenostre a Sant Antoni no em fa mai nosa, i fins i tot haig de creure en miracles ja que en el transcurs de la meva vida he vist algun familiar caure d’una bastida i jo mateix, vaig caure sota l’enfustat de l’escenari del teatre Municipal per baixar de dret a l’infern dels Pastorets i quedar-me allí ben estabornit fins que el dimoni gros em va treure donant-me un ensurt més impressionant que la caiguda. Sort que darrera d’ell hi havia l’àngel i entre tots, dimoni i àngel acompanyats de pastors es van desviar del camí de Betlem per pujar-me en una ambulància que em va portar fins a la clínica banyolina on Sant Antoni, per mitjà dels bons metges de la Infirmorum em van deixar completament nou, tant, que fins i tot en acció de gràcies vaig organitzar viatges a Pàdua per visitar la basílica del sant amb les seves vuit cúpules bizantines, i posar-nos darrera la cua dels pelegrins italians per a poder besar les relíquies del Sant. I és que els italians tenen una gran devoció a Sant Antoni de Pàdua, tant que fins i tot van a visitar la basílica els nous matrimonis en viatges de nuvis ja que després de sopar i dormir a Pàdua, a l’endemà poden arribar-se fins a la romàntica Venècia. Allí també hi podrien anar els paletes de Banyoles i Comarca. Per poc mal temps que ensopeguessin fins i tot podrien ajudar a posar taulons per travessar els carrers embassats i la monumental plaça de Sant Marc convertida en un estany. I allí, sota les voltes podrien escoltar l’orquestrina del cafè Froilán com si fos el concert de Sant Antoni i prenent una bona tassa de xocolata desfeta, ja que aquesta és també una tradició de molts anys en la llarga història de les festes d’aquest sant que ens guarda de prendre mal i de les caigudes i recaigudes que hi pot haver en el transcurs de les nostres vides. Perquè si caus de cul, de nassos o de morros sempre és millor que et diguin “Sant Antoni et guardi!” que no pas “Sant Antoni dels burros!”.