Entre les múltiples propostes de caire sardanista
vinculades a les figures dels germans Saderra, una d’elles fou la de la
inauguració de l’ampliació dels locals del Foment de la Sardana,un motiu perque
aquest cronista pogués pujar altra volta els 21 graons de l’escala que porta al
primer pis de l’edifici a la sala del Club de Billar Banyoles, i més amunt, en
el segon pis, per ficar-me a l’interior de la sala gran del Foment de la
Sardana. Essent a les dues sales no he pogut deixar de rememorar els bells
moments de la joventut quan, amb altres nois de Banyoles ens havíem introduït
dintre aquell espai per a fer-hi les nostres primeres representacions teatrals
que tant podien ésser Els Pastorets com les obres de teatre català escrites per
a ser representades únicament per a personal masculí. Eren un temps en que en
els Centres Catòlics o Parroquials es prohibia representar teatre mixt. Aquella
“comèdia” durà fins que el Bisbat obrí
la veda a l’any 1943, quan la societat del Círculo
de Católicos es desplaçà a la plaza de España (en els locals que
havien estat del Cinematógrafo Vila,
amb l’enganxadissa posterior de l’Ateneu Republicà, i ja en ple franquisme, del
Café-Teatro Español).
Per als molts que no saben com anava muntat aquell antic
espai del Católics del carrer de l’Abeurador, em plau informar que en aquelles
sales on avui s’hi fan reunions, exposicions, assajos i ballades de sardanes, i
que més avall hi corren les boles de billar, tots dos pisos junts eren l’espai
del teatre del Catòlics, amb escenari amb paret de fons que donava al carrer de
la Canal. Entràvem a la sala d’espectacles
per unes portes amb vidrieres que donaven a la platea de General ( ara sala de billar), on més
endarrera, una barana separava la General de la Preferencia. A les butaques d’aquesta darrera s’hi asseien els
socis de la Societat que tenien reservades les entrades en les sessions de
teatre i cinema. Més amunt, a cada costat de la sala hi havia les dues llargues
llotges i en el fons una graderia amb bancs de taulons que eren els seients per
a la mainada. En dèien “el Galliner”,
si bé en els tiquets de l’entrada hi havia escrit: “Entrada de Paraíso”. Imagineu-vos que aquella sala d’espectacles
ocupava de dalt a baix tots els dos pisos de l’actual edifici, o sigui que no
hi havia el sostre que separa les sales de Billar i Foment. Per anar al Paraíso, evidentment, haviem de pujar 22
graons més de l’escala usual.
En aquell teatre hi actuàvem fent Els Pastorets, i des
d’allí, en una escala llarga i perillosa baixàvem i pujàvem cap al fons de
l’escenari on hi havia els serveis
de vestuari i maquillatge (un ample cau humit on
posteriorment, el conserge del teatre del Catòlics –en Felip Granés –hi
muntaria el seu taller d’impremta. Més endavant, aquest espai seria el Club de
Joves de L’Abeurador i actualment n’és el bar de la Patagònia).
Aquell local del Catòlics del carrer de l’Abeurador era
encara molt més gran quan s’amplià amb el cafè-bar en una sala damunt de
l’asserradora i molí de l’Isidre i Esteve Codony. La sala del cafè era extensa,
desmesurada per l’Entitat. No recordo haver-la vist mai plena, potser únicament
per la festa major i pel diumenge de Rams on els socis i acompanyants s’hi
reunien per menjar brunyols i beure moscatell després d’assistir a l’Hora Santa
a l’església parroquial. Per arribar a la sala del bar s’havia de travessar un
ample corredor on hi havia el departament-biblioteca, un espai que tingué més
servitud per a reunions que no pas per a
sala de lectures. Davant mateix, els joves podien practicar l’esport de
la pilota, que consistia en el mini-esport del ping-pong.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada