L'enssorrament del sostre del Catòlics

Eren tres quarts d’onze del vespre del dilluns de Pasqua (8 d’abril de 1985) quan en el centre de la ciutat s’escoltà com una mena de terratrèmol. En el bar del teatre del Cercle de Catòlics, a la plaça major, una dotzena de persones s’espanten en sentir  “el primer tro”. Immediatament segueix una fressa estremidora. El conserge veu que de la sala del teatre en surt fum: “Deu haver explotat la caldera”, diu sobresaltat, i truquen als bombers i a la policia. Tot seguit veuen que el fum prové del terrabastall de la caiguda del sostre de la sala de la Societat. Obren la porta entren a la sala i veuen l’espectacle desolador amb el pati de butaques ple de bigues caigudes del sostre. Només s’han salvat les parets mestres de l’escenari.

 

A l’endemà, de bon matí, acudeixen al teatre, la Junta del Cercle de Catòlics, el propietari del local, l’alcalde Pere Hernàndez acompanyat de l’arquitecte, l’enginyer i dos aparelladors. El vice-president del Cercle, Joan Geli, explica que “fa uns tres anys el propietari del local havia fet reparar a fons el teulat, i per tant ha estat un fet totalment inesperat”. Jordi Noguer, membre de la Junta del Cercle també diu el mateix, afegint que “Si arriba a passar en un dia de representació s’hagués produït una vertadera massacre”.

Les primeres hipòtesis sobre l’ensorrament apunten –segons l’arquitecte municipal, Lluis Tobella; “cap a un possible esqueixament d’una de les barres de fusta melis que componien una de les encavallades de l’estructura, o bé de la pèrdua d’estabilitat de l’encavallada, provocada per l’enfonsament dels cabirons de riostre entre dues encavallades”. Les conclusions, però, no eren totalment definitives, i seria necessari “un estudi posterior de l’anàlisi del material que podrien explicar amb més seguretat les causes que provocarien l’enfonsament”. En els dies posteriors seguiria investigant-se la causa de l’ensorrament del sostre de la sala d’espectacles del teatre. 

 

Al cap d’un mes, a la Revista de Banyoles, aquest cronista escriví l’article “Història d’un sostre explicada per ell mateix”, on el sostre feia  història contant el que aplegà sota seu en els teatres Vila, Ateneu, Español i finalment Cercle de Catòlics i també Cine Canigó. En l’epíleg es deia: El sostre, esmicolat, és una runa sobre el pati de butaques del teatre de la plaça major. A través d’una espessa polseguera veu un altre sostre, immens, curull de guspireig d’estrelles. En contemplar aquell blau-negre lluminós, el sostre, té en els seus darrers sospirs, un bell somriure.

I és que tots els seus amics s’han salvat.