En el mes de setembre de l’any 1958, a Banyoles es
respirava un ambient marià en motiu de l’Any del Centenari de les aparicions de
la Verge de Lourdes. Una Setmana Mariana, a l’església de les Carmelites, fou
dirigida per dos capellans de la Casa Missió banyolina. Era en les acaballes
d’un estiu saturat de sequera. Per
implorar la pluja que tanta falta feia pels nostres camps, a la parròquia de
Santa Maria començaren uns dies de pregària. S’acabava un estiu en que el sol,
cremant de debò, ens obligava a treure’ns
els mocadors per eixugar-nos la suor. Sort n’hi havia que les fonts encara
rajaven, i fins i tot se’n reconstruien perquè no manqués enlloc aquest do
natural tan apreciat que és l’aigua. Fou admirable la reedificació de la font
de sant Nicolau laboriosament treballada pels components del Centre
Excursionista Banyoles i que tanmateix s’inaugurà el 12 de setembre en aquell
prat cap al camí de Rocacorba en un dia en que els components de la cobla
Canigó bufaren i rebufaren tocant els seus instruments en una audició de
sardanes. En finalitzar la música es
posà a tronar i tanmateix arribà la pluja tan esperada..
Aquell setembre de 1958 fou un mes que en alguns carrers
de la ciutat s´hi veié una gran aglomeració humana. En els carrers Mercadal i Abeurador una multitud s’hi
aplegava per contemplar en els aparadors dels comerços Yani i Rigau els
espectacles gratuits de la televisió italiana, S’interessaven especialment les
dones mestresses de casa preguntant quan hi hauria televisió espanyola per tal
de poder veure els serials que fins llavors només podien escoltar per
ràdio. Les festes de la Mare de Déu
d’Agost d’aquell any havien estat de les de més afluència de forasters, Poques
vegades s’havien concentrat tants automòbils i vehicles motoritzats. Els urbanos veien els carrers invadits de
vehicles. No sabien com sortir-se’n. Els hotels i las fondes, concorregudíssims. I un cop acabades
les festes, s’acabà també la brillantor lluminotècnica. Faltaven bombetes en
alguns carrers i els futbolers es lamentaven que també mancava llum en el Campo Municipal de Deportes. A
l’Ajuntament es disposava que deixarien de pagar impostos els propietaris
dels carros que durant deu anys
substituissin les llantes de ferro per altres de goma. Fòra soroll!!
Prou que en farien de soroll les 200 persones de Banyoles
que es desplaçaren a Ceret per assistir al Primer Festival de la Sardana en el
que s’homenatjava als compositors Josep i Manel Saderra. Allí, les cobles La
Principal de Perpinyà i La Principal de Cassà de la Selva interpretaren
escollides sardanes dels compositors homenatjats.També hi participà la coral
Harmonies del Llac aplaudida entusiàsticament per la gran assistència de públic
que acudí a la capital del Vallespir. La premsa del nostre país ho silencià
tot. Únicament la revista local Horizontes
(num. 147, any 1958) se’n feu ressò en una notícia escrita en castellà- com
era imposat en aquells temps-. Sortosament, encara avui dia hi ha algun dels
assistents que recorden entusiasmats aquell important esdeveniment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada