Unes setmanes abans
de la festa major vèiem passar pels carrers l’home que tenia per ofici esmolar
ganivets i tisores. En sentir el cant de l’esmolet i el xiulet de l’eina de
tall que fregava en una mola, les mestresses de les cases s’afanyaven a sortir als
portals per lliurar les eines que havien de tallar la carn de l’aviram guardat
i alimentat a les gàbies que empresonaven gallines i conills. A les vigílies de
la festa major la feina més amoïnadora era la de treure les bestioles dels
galliners i conilleres i portar-les a la guillotina. No tothom servia per
degollar els animals, però a Banyoles hi havia alguns homes que n’eren
especialistes. Recordo una bona persona que era molt sol.licitada per fer
aquesta feina, sobretot en el Barri Vell. Es deia Eduard i era un treballador
d’una fàbrica de curtits. Quan
plegava de la feina les veïnes el cridaven perquè entrés a les seves cases a
garrotejar els conills. Era molt hàbil en fer aquesta feina. El primer que feia
l’Eduard en entrar a una casa era
demanar que li portessin la mà de morter –aquella petita maça que no mancava a
cap cuina per a fer la picada-. Un cop tret el conill de la gàbia conillera,
aguantant-lo amb la mà esquerra per les potes de darrera, empunyia la mà de
morter amb la mà dreta i etzibava una maçada a la closca del conill
estabornint-lo o matant-lo de cop per la força de la potent tossada. Penjat el
conill en un clau, l’Eduard l’escorxava i despellissava deixant-lo desconillat
a fi que la mestressa el trossegés i el deixés a punt de cassola. Un cop feta la feina, l’Eduard
s’emportava la pell de conill. Per aquest treball no cobrava ni cinc cèntims.
Només s’emportava la pell del conill per a posar-la estesa en els secadors de
la seva llar. Quan les pells eren ben assaonades les venia a les adobaries per les seves
diferents aplicacions industrials. L’Eduard feia una bona provisió de pells de
conill, ja que eren moltes les mestresses de casa que l’esperaven davant les
seves cases amb el morter a la mà. En els dies de la festa major de Sant Martirià,
un cop acabades les sardanes matinals a la plaça Major, passant pels carrers
del barri vell hom podia sentir una bona
flaire. Gairebé tothom menjava unes bons plats de conill amb samfaina. Els bons
conills tossats per un esquitx d’home, xiquet i menudet, amb un puny vigorós, de bona garrotada a la closca.
Us desitjo una bona
Festa Major amb regust de conill amb samfaina. Xup, xup!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada