El primer aeroplà

Un jove de 93 anys,- en Montserrat Lavall-, em va explicar que el primer aeroplà que es va veure aterrar a la nostra comarca va ser a Santa Llogaia del Terri cap allà l’any 1926. Sembla que els primers que  van veure aquell aparell que feia giragonses foren els obrers que treballaven a la part de Cornellà en la construcció de la via fèrria per al tren petit. L’aeroplà va tenir problemes amb el motor i el pilot –de nacionalitat francesa- es va veure obligat a aterrar en un camp fins que l’aparell va quedar amorrat en una petita fondalada. En Lavall em contava que va anar en bicicleta a Santa Llogaia i que va veure com algunes persones desmantellaven l’avioneta arrancant-ne trossets de llaunes per emportar-se’ls com a “souvenirs”de l’aparell volador que va reposar durant alguns dies amb el morro al marge, fins que  van haver de posar vigilància a càrrec de personal del cos de carrabiners. Ben mirat, potser caldria afegir a la història del Pla de l’Estany aquesta curiosa anècdota que ens ve a demostrar que a la nostra comarca va arribar primer l’aviació que el ferrocarril.

A la nostra infantesa, quan sentíem un soroll que venia d’enlaire, tots sortíem al carrer aixecant el cap per veure volar els aeroplans. Era per quedar bocabadats. Com bocabadat devia quedar el  compositor Joaquim Palmada un dia que els músics de la seva orquestra celebraven un dinar a l’aire lliure. Assenyalava un aeroplà amb el braç enlairat mentre aguantava amb una mà una molsuda cuixa de pollastre. Un gos afamat contemplava les evolucions de la mà del músic, qui de cop i volta veié, estupefacte, com el gos saltava i li arrancava de la mà la cobejada cuixa.

Una altra anècdota sobre els aeroplans és la d’alguns veïns del carrer de Sant Antoni que sortien de les seves cases en sentir veus que cridaven radiants d’alegria: l’aeroplà !, l’aeroplà!! Tothom mirava enlaire, però era a mig carrer que havien de mirar. L’aeroplà era... “l’hereu Pla”, un veí d’aquell carrer que feia alguns anys havia marxat cap a Amèrica a “fer fortuna”. “L’hereu Pla” arribà amb les mans a la butxaca fent dringar monedes i dient a tots els veïns: “Pesos, pesos!”. Eren potser els únics “pesos” que portava perquè  arribava amb les mans buides. Mai ningú va saber l’enigmàtica desaparició del seu equipatge.. Allò d’”anar a fer les Amèriques” no sortia pas bé per a tothom. L’”hereu Pla”, en tornar a aterrar al seu poble va seguir treballant les seves terres, xerrant pels cafès amb els amics i simpatitzant amb els seus congènits banyolins.