Extracció de
fanals. Sostracció de bancs. Arbres caiguts, tallats, arranats, destroncats i
desarrelats. Tanques i filferrades. Rases i sots. Sol de justícia.
Mini-concentració. Cinta de dol... Ha desaparegut el centre de la plaça major
dels nostres records. Resten les façanes, belles, admirables, i la meravella
d’algunes finestres i balcons. Ara es veuen més que mai algunes velles façanes
que necessiten un rentat de cara. Al mig de la plaça ressalta la pedra dura i
un cèrcol pedregós que alguns diuen que és una fossa sèptica, altres un pou,
una font, una sínia. Mira que bé! El
guarà, l’ase de Banyoles podria tornar al bell mig de la plaça Major donant
voltes a la sínia. Seria un gran atractiu turístic! A mesura que avancen les
obres de desenterrament i desarrelament es veu clarament que el que havia
pronosticat l’escriptor Josep Pla podria ésser una realitat. Deia l’escriptor
empordanès: “ La plaça porticada de Banyoles és una meravella. Jo
n’estic enamorat. Si jo pogués, hi viuria, -i exactament passaria una gran part
del dia i de la nit en aquesta plaça. Em faria el mateix efecte que si visqués
a Itàlia - quan estaria cansat de la fonda o dels cafès, passejaria per sota
els arcs... Demanaria a l’autoritat municipal de torn que posés al bell mig de
la plaça un raig d’aigua que ens
recordés el color dels faigs que es veuen al cor de la Garrotxa... Voltats de
bancs i de caixes d’estalvis i de botigues, aquests colors donarien a Banyoles
una compensació que explicaria el seu esperit d’una manera aproximada. Es
gairebé segur que no me’n farien cas. Seria igual. Jo continuaria passejant per
la plaça”.
Com Josep Pla,
seguirem també nosaltres passejant sota les voltes mentre esperem –potser
inútilment- que col.loquin sota les arcades
els llistonats bancs desapareguts a fi de que durant aquests –aproximadament-
dos anys en què duraran les obres, podem contemplar, entre sol i ombra,
l’evolució dels treballs i fer córrer la nostra imaginació que veu al bell mig
de la plaça aquella font italiana somiada per Josep Pla , amb brolls d’aigua
que –des del nostre punt de mira banyolí- podria sorgir d’estàtues llegendàries
i simbòliques com les del bou d’en Morgat i el drac de la Draga, sobressortint,
altiva, la bella Goja de Banyoles.
Potser és un somni.
Com el de Josep Pla. Com ell, jo també
dic: És gairebé segur que no me’n faran cas. És igual. Jo continuaré passejant
per la plaça –perdó - vull dir per les voltes de la plaça de Banyoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada