Recordo els paletes
quan muntaven bastides, i al meu pare –especialista en fer encanyissats per a
cels-rasos- teixint damunt els taulons i clavant claus a la canya oberta i
esberlada que havia de ser promptament enguixada. Els cels-rasos es feien en els sostres de cases
particulars i havia ajudat a teixir-ne en algunes cel.les del Monestir, en el
sostre de l’escenari del cinema Modern, a la “casa-administració” del pantà de
Crespià i a l’hangar d’aviació que es construí en el bosc de Centenys, vora el
pla de Martís. També havíem fet festa per Sant Antoni, el sant de Pàdua que
quan estava predicant va fer el miracle
de salvar els que mentre l’escoltaven van caure d’una bastida. Els italians
encara se’n recorden, i també molts
fidels d’arreu del mòn que acudeixen en pelegrinatge fins a la basílica
de sant Antoni de Pàdua per venerar, tocar i besar les relíquies del monjo
franciscà que va destacar pels seus sermons damunt de les bastides.
Hi hagué un temps
que a Banyoles hi havia empreses d’obres que nosaltres en dèiem “Companyies de
Paletes”, amb noms popularitzats per la ciutadania, com “Els Soviets”, en
“Nara” o en “Geroni Vedella”, amb bons mestres i una bona quantitat de manobres
que ajudaven en la feina als paletes., portant-los-hi materials, pastant el
guix o estirant la corda. Eren en Quim, en Pau, en Pere o en Berenguera. Més
tard arribaren els manobres d’Andalussia. Es deien Manolo, Pepe, Perico o
Joselito. I ara en tenim alguns de
diferent color i amb noms com Mustafà, Mohamed, Makumba o Mafatou. I a esperar als
que pujaran!. A dalt de les bastides. Per aixecar fonaments. Els paletes i els
manobres tenen fonaments, motius i raons suficients per dir que la ciutat
l’aixequen ells. Bona festa!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada