Can Cisó de Guèmol

Des del passeig de mn. Constans es poden veure les encastades heures a la paret del darrera de la masia de Can Cisó. Si ens hi  poguéssim  acostar i  no tinguéssim por de sargantanes i dragons encara podríem veure la pedra centenària de la masia.  Anant cap a l’església del Remei encara podeu veure la façana de l’entrada, però no us hi entreteniu gaire perquè es perillós d’acostar-s’hi. És la masia originària del segle XII, abandonada, trista i  estropellada pel pas del temps. Els que tenim molts anys a sobre encara podem recordar quan en aquesta masia hi havia l’era al davant on es feia la feina agrícola.  Més enllà hi havia una font d’aigua fresca envoltada d’arbres. Un d’aquests arbres era un lladoner en el que s’hi enfilava molta mainada banyolina per arreplegar lledons (els lledons eren com uns pèsols forts que es posaven dintre un canó fet d’una tija vegetal que en dèiem petadores. En posar el lledó dintre la petadora, fent pressió amb un èmbol el lledó sortia amb força produïnt una petita detonació).

Entre els anys 1.960/1.965, els que aleshores portàvem les regnes del teatre banyolí –eren els temps de La Passió- ens havíem aturat més d’una vegada a contemplar la façana de Can Cisó-. Ens ballava pel cap de fer-hi  representacions d’obres del teatre català, -ja teníem gairebé enllestit els repartiments per fer-hi Terra baixa, de Guimerà o La creu de la masia, de Pitarra. Eren els temps de l’efervescència de les representacions a l’aire lliurede les Nits d’Art. Joan de Palau s’hi embadocava sovint imaginant-se aquella masia com a escenari. No pogué ser, però el deixà plasmat en les seves magnífiques teles.

Dintre la masia de Can Cisó vaig entrar.hi en una ocasió, guiat per una de les masoveres, -la Cecília, una dona que repartia llet a domicili en unes grosses cantines per la ciutat-. La Cecília em presentà el seu germà, el pare claretià Joan Corominas que acabava d’arribar de Los Ángeles de Califòrnia, ciutat on residia i exercia com a professor en cursos de fonètica i vocabulari bàsic de la llengua catalana. Fou el fundador del Casal dels Catalans de Califòrnia.  Allí, a can Cisó, la casa on ell havia nascut vam parlar força estona per a una entrevista a la revista local.

Ara, dels estadants d’aquella masia només queda la Francisqueta Corominas, que en els seus bons temps floreixents era una nena que rondava pels horts de la vella masia, trescant pels camps de carbasses o enfilada a la barana de l’eixida envoltada de panotxes de blat de moro, una dona que deu veure entristida, -com tots nosaltres !- aquella vella masia agonitzant absorbida per la frenètica vida ciutadana.

¿Serem capaços a la nostra ciutat de salvar aquella bella vella masia de Can Cisó de Guèmol?.