Després de l’èxit
extraordinari aconseguit per Antonio Machín en la seva presentació al teatre
Victoria el 1961, l’any següent va tornar a Banyoles amb un nou show en el que
portava “el rey de la pachanga”, Raúl del Castillo. Dos anys més tard, el 1964,
oferia un espectacle amb el títol de “Bodas de plata” en commemoració de 25
anys consecutius de “éxitos en España”. De la varietat d’atraccions que es
presentaven, una parella còmica ressaltava, un d’ells era el que més endavant
es convertiria en un showman i actor de cinema, el famós Andrés Pajares que
posteriorment en un programa de televisió explicaria un acudit sobre l’estany
de Banyoles. La darrera actuació de Machín al Victoria va ser a l’any 1966 amb
“Melodia inolvidables”. Alguns anys després –1971- seria Joan Turró qui el contractaria
per actuar a les festes del barri de Sant Martirià.
Seguien el temps en
que les modistes cosien i escoltaven les melodies de Machín en les emissores de
ràdio. Escoltem-les dins el taller:
Aquest any diuen
que per la “liberación” hi hauran sardanes a plaça.
Olé, olén, “viva
Franco”. Jo iré a l’Ajuntament que diuen que donaran galetes i “vino español”.
No m’agrada pas a
mi el “vino español”. A mi que em donguin ratafia o aigua del Carme que és més
nostra.
Y es
porque han adivinado
que
tu amor ha terminado
porque
existe otro querer..
Noies, noies, he
tret, he tret!
Què has tret? La
rifa de Nadal?
He tret una peça de
roba banca que rifaven les Filles de Maria.
Alça, quina sort,
noia! Ara si que et podràs casar!
Dime
porque en el silencio
se quiere de veras...
Tanca la ràdio,
Mercè.
dime
porque con un beso
se
da el alma entera....
No, no la tanquis
que canta en Machín.
dime
porque cuando miro tus ojos
pareces
tan bella....
Ooooooh...!
dime
porque cuando te tengo en mis brazos
tu
miras al cielo.
Oooooooooh...! Oooooh!
dime....
Antonio Machín va
morir el mes d’agost de 1977.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada