"Hoy las ciencias adelantan que es una barbaridad"

HI hagué un temps en que a Banyoles es representaven moltes sarsueles en aquells teatres ja desapareguts del Principal (a la plaça Vella), del Mercantil, del Victoria i del Catòlics. La zarzuela era un gènere líric escrit i cantat en castellà i que ara torna a revifar-se i a reviure en els cors nostàlgics dels jubilats en les excursions d’un dia en que no hi manquen mai les tres delícies de la gent gran: la gastronomia, la ballaruga i el gènere líric.  Recordo haver vist la sarsuela La verbena de la Paloma a l’escenari del Catòlics per un cantant que es deia Estanís Tarín i que va actuar durant tres nits seguides en les festes de Sant Martirià. A la tercera nit,  mentre tots els espectadors estàvem ben asseguts a la sala esperant que s’obrís el teló se’ns va presentar un senyor vestit amb un jaquè arrossinat informant-nos que el cèlebre tenor Tarín no podia actuar  degut a una lleugera afonia, i que si el públic ho acceptava el tenor sortiria i actuaria cantant a mitja veu. I es clar que ho vam acceptar! Tots havíem pagat i el que volíem era veure la sarsuela.. Tarín va sortir a l’escenari i tothom va aplaudir-lo, però a la meitat de l’espectacle, tarín taràn, la veu del tenor va fer figa, va quedar completament afònic i no va poder seguir més. El públic rondinava i el rumoreig , el safareig i el critiqueig s’escampava per la sala on ja es deia que el cantaire, durant tots els dies de festa major no s’havia mogut mai de la barra del bar bevent copa darrera copa. Fins i tot, alguns deien que la sarsuela l’haurien acabat més bé els sarsuelers banyolins, que en aquell tenps eren en Met Font de cala Fustereta i en Josep Maria Torrent, però el primer era més especialista en cançons catalanes estil La taverna de’n Mallol, i el segon era més donat a cantar romanzas en anglés com el Rose Marie i love you.

La verbena de la Paloma la vam veure al cap d’alguns anys en el cinema. La pel.licula començava amb uns vells asseguts a la fresca davant d’una terrassa madrilenya i espantant-se en escoltar la botzina d’un automòbil que treia fum. Estaven tan acostumats a veure transitar carros i tartanes que en contemplar un vehicle amb força motora restaren admirats i bocabadats. Un cop passat l’espant van cantar allò que no va poder cantar en Tarín: Hoy las ciencias adelantan que es una barbaridad.

Ara compteu con s’estranyarien avui dia si veiessin com han avançat les ciències. Una notícia llegida en un diari diu que uns biòlegs de la Universitat d’Osaka han creat mitjançant enginyeria genètica “els primers mamífers lluminosos”, uns ratolins que brillen en color verd en la foscor. Ho han aconseguit introduint gens de meduses lluminoses en ous fertilitzats de rates. Diuen que aquests ratolins són més lluminosos de joves i que quan els hi creix el pèl només brillen algunes zones de les seves potes i el morro. Desitgem que aquest sistema no arribi mai al nostre Municipi, perquè si s’apliqués a les rates que algunes vegades es passegen pels recs de la nostra ciutat, en un futur immediat, quan s’obrin els recs de la plaça Major i carrers adjacents, ai vàlgam Déu! quins esveraments, quines xiscladisses i corredisses farien les dones banyolines en veure còrrer les  potes i morros lluminosos de les nostres rates de recs.