En Francesc del cafè i dels gelats

Es deia Francesc Mir i durant molts anys es dedicà a vendre cafè a domicili a tocs de trompeta. Hom el recorda en un curt metratge realitzat per la productora de noticiaris i documentals NODO que tenia per títol Bañolas,vida y leyenda. Sortia a l’inici de la pel.licula quan es veia clarejar el dia i ell passava pel carrer de Sant Benet tocant la trompeta. No podia pas cridar Cafè!! perquè la seva veu era afònica. El cafè el feia a casa seva, al carrer de Sant Martirià, primer amb malta –en el temps en què a Espanya no s’importava cafè. El torrava amb ordi i civada, però quan començà a arribar cafè de ultramar el barrejava perquè el comprador sentís la flaire. Amb el seu cunyat, Josep Barceló, elaboraven tres classes de cafè més o menys bo,segons el preu. N’hi havia  de 3 pessetes,de duro i de dos duros. M’explicà, com si haguessin fet una gran proesa, que en un dia havien arribat a despatxar-ne 100 litres. El seu cunyat portava nou litres en una cafetera i en Francesc transportava dues cafeteres, una de 4 litres i una de 3. Tenien unes nenes llogades que els hi portaven cantines en determinats llocs dels carrers i així anaven abocant el cafè a les cafeteres. Uns dies de molta fred se’ls  glaçà el cafè a dintre la cafetera. El podien haver venut com a gelats de cafè.

A l’estiu, a més de cafè, venien gelats en un carret que tenien instal.lat a la plaça Major i algunes vegades anaven a festes i aplecs. Un any, per l’Aplec de la Sardana fèu un temporal tan fort que el carret els resguardà de pluja i vent. En Francesc era un home de baixa estatura i no tingué problemes per resguardar-se dintre l’encaixonat del carret. Durant 10 anys arrendaren un quiosc al camp de futbol del carrer del Canat. El dia de la inauguració ploguè a bots i a barrals. Aquell dia sí que trobaren a faltar  aquell carret d’estil modernista pintat amb colors blau, blanc i verd. Servien uns gelats que feien amb màquina rotativa, manual, fent-la rodar fins que no podien més, que era el senyal de que ja estaven fets. Acabada la guerra civil portaren blocs de gelats combinats al cafè de can Grilló de la plaça Major i a la botiga de la fleca Boschmonar a la plaça dels Turers. En un dia de festa, que tocaven sardanes a plaça, havien arribat a vendre fins a 60 blocs i 24 litres a granel. Però, els infants i joves d’aquells temps gaudien més comprant els gelats que servien amb una maquineta en la que apretant un botonet sortia el gelat amb dues neules, o bé amb cornets i barquetes en les que regalaven una cullereta. Tot plegat per una pesseta.