En Vadó i el
seu succesor. A les darreries de l’estiu passat la premsa es fèu
càrrec del ressó que tingué a Banyoles el tancament de la botiga de can
Comerma, un comerç banyolí que des de feia anys i panys s’hi havia venut bona
granussa. Recordo els Comerma quan a la
meva joventut tenien ben arriada la botiga en el carrer de la Porta dels Turers
al costat de la tenda de camises i betes i fils d’una dona popularment coneguda
amb el malnom de Teta Forra, a la
cantonada mateix del carrer de l’Abeurador. Després de la mort d’aquella dona,
la botiga dels Comerma s’amplià en tota aquella cantonada. Era ja en el temps
on en Pere Coll, casat amb la noia petita de can Comerma es fèu càrrec de
l’establiment que els seus sogres havien iniciat. Jo havia conegut el seu sogre, en Vadó
Comerma, i amb ell havia actuat en el teatre del Cercle de Catòlics durant la
dècada dels anys quaranta. Aleshores el popular botiguer era president de la
societat del Círculo de Católicos i
al mateix temps actuava en el teatre amb una veu poderosa i cridanera eixordant
fins i tot els espectadors de la primera fila. Cantant a la Schola Cantorum de
Ntra. Sra. de Montserrat, la seva enèrgica veu, des del Cor del temple de Santa
Maria ressonava sota la volta gòtica per les festes nadalenques i el seu solo del pastor Patllari era esperat
per tots els fidels que somreien en escoltar aquella veu que cantava que no
volia anar a Betlem perquè tenia els esclops fets malbé. En les meves primeres
sortides a escena vaig tenir ocasió de compartir amb ell les trifulgues dels
dos pastors d’Els Pastorets. En Vadó Comerma era l’alcalde Borrego i jo un
esquifit i denerit Bato que havia de fer un gran esforç per carregar-me damunt l’espatlla aquell corpulent
personatge.
El seu gendre, en
Pere Coll i Company fou un digne succesor des botiguers Comerma, i ja havia
deixat enrera aquell vell ofici de joventut, especialitzat en selecció de
llavors del que n’era un bon coneixedor. Representà a Madrid la província de
Girona amb pràctiques de collites i organització del camp. Allí va parlar de
les cuques d’userda, les papes, les orugues, del pugó, dels cadells, de les
formigues i dels insectes xucladors.. Era un savi en la matèria. Però a
Banyoles la saviesa l’engegà amb la cuita de granussa a la botiga de can
Comerma. Al cap i a la fi, tot era cosa sorgida del camp.
En Pere Coll ens va deixar a l’inici de la passada tardor.
La seva bonhomia i la seva atenció envers la clientela de la botiga de can
Comerma serà sempre en el record dels banyolins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada