“Tourist Day”, amb eufòria esportiva al Club Natació.- A l’estiu del 1984, la Comissió de Turisme
de l’Ajuntament de Banyoles organitzava unes festes pels turistes que solien
passar uns dies de vacances en els càmpings banyolins. Hi havia de tot: una cursa a peu al voltant de l’estany,
“repiscolabis”, fútbol triangular internacional, dansa popular, gran ballada a
la plaça Major i l’especialment atractiva elecció de Miss Turista/84. Aquell
estiu hi hagué actuacions musicals als Bany Vells. Foren una colla de joves els
qui formaren una Cooperativa per animar l’ambient de les nits estiuenques
organitzant un seguit de festes amb la creació i potenciació de grups musicals
mitjançant actuacions a l’aire lliure de gent jove, festes totalment gratuïtes
pels que s’acostaven vora l’estany a prendre la fresca..
A l’estiu del 84
hi havia eufòria al Club Natació Banyoles en veure per TV als banyolins Climent
i Lasurtegui com obtenien la primera Medalla de Plata de l’Olímpíada de Rem a
Los Angeles de Califòrnia. L’arribada dels remers a Banyoles fou
apoteòsica. També fou un èxit rodó pels
components del Centre Excursionista que celebraren una festa esportiva amb la
XIII Pujada nedant a Sant Aniol que acabà amb un Concurs de vestits de Bany d’Època.
Per les festes de
la Mare de Déu d’Agost plogué a bots i a barrals, però no hi hagué pas cap
impediment perquè la gent de la faràndula dels Cubana’s Delikatessen fessin
accions teatrals dintre alguns aparadors de comerços banyolins. (Aquest any,
semblava que es volgués tornar a reviure, ja que en un aparador del carrer
Mercadal s’hi encantà molta gent per contemplar una parella de mims ballarins
ofegats de calor dintre unes pells d’ossos polars blancs). Encara que
plogués i el sòl de terra de la plaça Major estigués enfullat, l’èxit fou esplendorós.
Ja ho havia escrit Jaume Boix en el programa de la festa estiuenca d’aquell 84:
“ Si voleu que hi hagi gent, tot de franc, tíus, tot de franc”. I ho
encertà. Tot ple. Fins i tot, amb la
pluja fina que queia la gent s’hi divertia fent com els de Ridaura: “deixar-la
caure!”. Encara que remullés els nous cap-grossos/-punks acabats d’inaugurar,
cap-grossos que els turistes admiraven boca-badats mentre escoltaven –i alguns
s’esforçaven a puntejar- sardanes, com
acostumaven a fer-ho en les nits dels divendres
d’estiu a la plaça Major.
“De franc, tíus,
de franc!”. “Free! Free!!.” Gratis, gratis!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada