Feia només quatre
anys que s’havia acabat la guerra Incivil espanyola quan per la festa major de
l’any 1943, en el cinema-teatre Mercantil de la plaça dels Turers va actuar-hi
la famosa cupletera Raquel Meller, aquella cançonetista que havia actuat amb èxits
i distincions extraordinàries a Nova York, Buenos Aires i a bona part d’Europa.
Cantava en català i castellà, i quan va venir a Banyoles ens temíem que
únicament ens cantaria “El relicario”, “La violetera” i “Doña Mariquita de mi
corazón”, però vam tenir la sorpresa d’escoltar la seva dolça veu en l’emotiva
melodia d’El noi de la mare”, cosa que vam agraïr tots els espectadors en
aquella època d’imposicions de l’idioma castellà. Fins i tot, nosaltres, -els
joves afeccionats al teatre-, parlàvem en castellà actuant el tercer dia de la
festa en el teatre del “Círculo de Católicos” de la “plaza de España” en una
obra judicial ( a l’escenari hi havia el
tribunal i al pati de butaques els testimonis) titulada “¿Quién es el
culpable?”, amb l’originalitat que al final el culpable d’un assassinat era el
fiscal de l’audiència que interpretava l’actor banyolí Miquel Vilanova, (pare i
nèt dels que havien d’ésser posteriorment bons actors del teatre banyolí).
Abans, però, havíem
anat a veure Raquel Meller, que en aquell any 43 tenia 54 anys i feia poc que
l’havien revifat els vienesos Franz Joham i Arthur Kaps integrant-la a la seva
revista “Campanas de Viena”. Aquella escapada de la Raquel a Banyoles va anar
acompanyada d’una sèrie de “selectas atracciones” de les que cal destacar
l’actuació dels famosos pallassos musicals Trio Tonis-Caprani, i de l’il.lusionista
de la simpatía, Cartex, germá del que més endavant assoliria ésser un dels
millors actor còmics del teatre català, Joan Capri. L’espectacle de la Raquel
era animat per l’orquestra “Diamantes Blancos”, i com de costum, en aquelles
atraccions no hi mancaven els rapsodes, la parella de cant i ball espanyol i
les ballarines clàssiques acrobàtiques. L’espectacle, anunciat com de
“distinción y alta calidad” tingué lloc el dia 25 d’octubre, festa de Sant
Martirià. Un cop acabada l’actuació a Banyoles, Raquel Meller es retirà i no
se’n va sentir parlar més. Morí a Barcelona l’any 1962, a l’edat de 74 anys. La
cançó “La violetera” rodà per tot el món, i encara avui es pot escoltar la
melodia en la pel.licula de Xarlot “Els llums de la ciutat”, on el gran Charles
Chaplin va voler homenatjar-la posant-la com a fons musical en els moments més
sentimentals del film.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada