Antonio Machín es
va passar la vida cantant. Nascut el 1903 a Cuba, va arribar a Espanya el 1939,
Gravà el seu primer disc el 1941. Eren els temps dels boleros i de les rumbes. En els cosidors, les modistetes, en
arribar la seva festa de Santa Llúcia anaven al ball a escoltar les melodies
que les orquestres tocaven. Admiraven a Machín, el cantant que els entusiasmava
dia darrera dia quan l’escoltaven a la ràdio mentre cosien i embastaven....
“ No m’hi faràs pas res, però a mi m’agrada en Rafael Medina!”.
“Ah, no, com l’Antonio Machín no n’hi ha cap més! Escolta,
escolta...”
Les noies del
cosidor paraven atenció a l’antena de Ràdio Barcelona, on la veu del popular
cantant cubà semblava que acariciava quan desgranava la melodía:
Dime porque en el silencio
se quiere
de veras,
dime porque
con un beso
se da el
alma entera...
“No ho sents, Maria? Quina veu més deliciosa!”
“Ai, si, Antònia, si que tens raó, canta com els àngels!”.
“A las modistillas
de la calle X de Bañolas, para que sueñen con angelitos, escuchen a
continuación la voz de Antonio Machín:
“Madrecita
del alma querida
en mi pecho
yo guardo una flor...”
Als cosidors de la
placeta dels Estudis, del carrer de Sant Martirià, de la Porta dels Turers, de
la placeta del Carme, a tots els cosidors d’arreu de la ciutat, les modistes
escoltaven la veu del cantant melòdic a l’hora dels discos dedicats. Eren els
anys 50 i 60 quan la veu sonava per les emissores de Ràdio Andorra, Ràdio
España i Ràdio Barcelona.
“Josefina, saps qui
es casa? La Maria de can Rusca. Ahir va venir a triar el vestit”.
“ Què dius ara1 Ai
coi de Maria, vés qui ho tenia de dir! I com ha anat això? S’ho portava molt
callat!”.
“ Calla, calla,
escollta...”
Dos gardenias para ti
con ellas quiero
decir
te quiero...
“Oooooooooooh...!”
te adoro....
“ Oooooooooooooh...!,
en Machín!”
mi vida.....
“Oooooooooooooooooooooh.....!!!”
“Quin vestit et faràs per santa Llúcia?”
“M’he n’he triat un
de “quadros” vermells que em sembla que m’afavorirà molt,
“Ai, no,
Mercè. “Quadros” vermells? Semblaràs una pagesa de Rocacorba”
“Bueno”, i què? No
t’ha pas d’agradar a tú, “mona”. Mentre li agradi a ell ja en tinc prou. Veus?,
escolta, ja ho diu en Machín...
No te
importa el color
que
ella tenga....
¿ On anireu, Rosita, a fer el viatge de nuvis?
“Segurament que irem a Barcelona i a Montserrat.
“Burra! Si vas a
l’agència de can Casadevall et donaran uns programes que diuen que es pot anar
a Mallorca amb avió per dues mil pessetes.
I la Rosita tancava
els ulls veient-se ja a l’illa de la calma mentre escoltava:
Bésame,
bésame mucho...
como si
fuera esta noche
la
última vez...
Bésame,
bésame mucho....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada