El cavaller Sant Jordi, a Porqueres

L’esplanada de davant l’església romànica de Porqueres era plena de gent que en aquella nit clara i serena del mes d’agost esperava amb expectació l’arribada del cavaller sant Jordi. La princesa, donzella bella, ja feia estona que patia pel retard del seu amant, el seu estimat que l’hauria d’acompanyar fins a l’altar del temple. Davant la portalada restaven aturats els components de l’orquestra que amb els instruments a les mans es disposaven a executar la marxa nupcial. Però...el nuvi es retardava, i la núvia, les damisel.les de la cort d’honor i les autoritats començaven a anguniejar-se.  Perquè no arribava el cavaller sant Jordi?. De sobte, sota la volta del blau cel es veié la lluna emmirallant-se en les aigües de l’estany i el seu reflex relluentà el metall preciós del teixit reixat de la malla del cavaller que arribava galopant damunt del seu esbufegat corser que aparegué trencant el revolt del darrera de la porxada del comunidor. La multitud d’expectants concurrents que havien llogat les cadires dels primers rengles de l’esplanada per  admirar la cerimònia de les noces del cavaller amb la gentil princesa veieren com el bavós cavallot s’esvalotava renillant i com aixecava les potes davanteres cap als impacients espectadors. El cavaller s’esforçà  per no caure davant mateix d’alguns dels assistents impregnats de pànic.  Però el genet -airós i abrivat- aguantà la brida amb força en el mateix moment en que el vigorós vigilant dels actes públics, sempre atent i diligent, s’aixecà de la seva cadira i aguantant les regnes del corser del cavaller el pogué dominar apartant-lo de l’entorn dels concurrents. El cavaller baixà del corser i acostant-se a la princesa li oferí un bell ramell de flor de romaní. I el públic aplaudí. Aplaudí fortament a l’home que aconseguí subjectar i domar el cavall espaordit.  Aquell home era en Joaquim Congost, conegut com en Quim de la Brigada, capdavanter de l’equip d’Obres de l’Ajuntament de Banyoles. A ell se li degué que l’espectacle de la cerimònia de les bodes del cavaller sant Jordi pogués seguir endavant. Cavaller i princesa entraren a l’església. Els qui érem a l’interior de la nau vam obrir la portalada al mateix temps que avisàvem als tècnics de Indústrias Coromina que tot seguit obriren els llums i la nau esclatà de resplendor mentre els assistents, embadalits, deixaven anar un ooooh! de sorpresa i admiració veient com els nuvis avançaven majestuosament fins a l’altar.

Un cop acabada la cerimònia, els components de la Coral Polifònica, sota la direcció del mestre Manel Saderra s’afegiren a l’acte amb les seves veus melodioses. Els components de l’Agrupació Teatral del Cercle de Católics havien complert la seva missió amb la representació d’aquelles noces que tancaven la representació de la Consueta de Sant Jordi, una peça curta del teatre hagiogràfic medieval català del segle XIV, i amb la organització d’aquelles primeres Nits d’Art banyolines havien aconseguit que aquell espectacle fos únic i que durant molts anys se’l recordés també per la gran afluència de gent que es desplaçà a l’esplanada de l’església de Porqueres sortint de la plaça Major de Banyoles amb autocars de la Teisa. Han passat 45 anys. Era la nit de les festes de la Mare de Déu d’agost de l’any 1962. Mai més es tornarà a veure un espectacle com aquell: amb música, llum i color i la presència controladora i protectora del capatàs de l’Ajuntament: el gran Quim de la Brigada.