diumenge, 12 d’agost del 2012

Diàlegs de cosidores amb música de bolero (II)


Antonio Machín es va presentar per primera vegada a Banyoles l’any 1961 en el teatre Victoria i se l’anuncià com el cantor de todos los tiempos. En aquell super-espectacle internacional hi destacava el còmic Roberto Font i el baríton Anton Navarro. Ja feia anys que els escoltàvem per les emissores de ràdio , sobretot les modistes que més d’una vegada s’havien punxat els dits amb l’agulla de cosir escoltant en Machín amb els ulls tancats.



On aneu els diumenges amb el teu xicot, Angelina?

On vols que anem! En sortint del cine, amunt i avall de la plaça als Turers i dels Turers a la plaça.

Si, creu-t’ho!,  gòita-la aquesta!, ben maco que et varen veure quan anàveu cap al carrer fosc de darrera can Nenas.

Mentidera, més que mentidera! Si encara no era fosc quan en Mingu em va acompanyar a casa.

I és clar, noies!. Quina manera de posar fameses! Ja sabeu que a les nou les bones noies han de ser a retiro...

Envidia,

tengo envidia de tus cosas,

tengo envidia de tu sombra,

de tu casa y de tus rosas...



En Joan s’ha fet manaia

Ja riurem... amb aquelles cames tan primes que té.

Com ho saps que té les cames primes?

Ai... es que... mira... una vegada vam anar a banyar a la resclosa del mig....

I li vas veure les cames!.... Oooooh!

Dime que no te has dado ni cuenta

no digas lo que no sientas

no siendo la verdad.



El meu xicot s’ha comprat una gabardina més maca!

Oh noia, semblarà l’Humprey Bogart! Ja cal que te’n compris una tu per fer conjunt.

Si, però jo me la vull comprar reversible.

Ai fillus, quin goig fareu per sant Martirià!

Aquesta... res es comprarà. Una rebeca i encara gràcies!

Que saps tú, bleda!

No me vayas a engañar,

di la verdad, di lo justo...



A quin mes de Maria anireu? a Santa Maria o al Monestir?

Si anem al Monestir en sortint tindrem més temps per anar a esmorzar a la Fontpudosa.

Hi vindrà en Quimet?

M’ha dit que sí.

Ole, ole, que irem bé!

Aunque la Virgen sea blanca

píntame angelitos negros...

Per la festa de la Victòria vaig anar al cementiri.

Al cementiri? Que hi havia un enterro?

Van inaugurar un monument

Un monument? Quin monument?

Als Caídus.

Als caídus? Quins caídus?

No siguis ignoranta Carmeta. Als caídus por Dios, por España i por l’ejércitu nacíunal.

Aaaaah!

¿Por qué desprecias su color,

si sabes que en el cielo

también los quiere Dios

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada