Del sojorn de mn. Jacint Verdaguer a Banyoles

 Arribà a la vila amb el cotxe d’en Sala, un dels ordinaris que feien el servei de passatgers de Banyoles a Girona. En baixar del cotxe, el sacerdot poeta carregat de llibres i cartipassos demanà on podria hostatjar-se i el mateix propietari del cotxe l’acompanyà a cal Forro, coneguda sabateria de la placeta de la Font (on avui hi ha la carnisseria de can Baldiró). Cal Forro era una de les moltes cases que es dedicaven a fer la dispesa a forasters i banyistes. Això era a darrers de juny o primers de juliol de 1884. Feia quatre anys que el sacerdot- poeta estava creant i recreant el seu immortal Canigó. A Banyoles féu una bona amistat amb un grup selecte que el comprengué i el valorà. Gràcies a aquest grup, mn. Cinto pogué conèixer els nostres paisatges, els nostres costums i les nostres llegendes que incorporà a les planes inèdites del poema èpic que havia d’assenyalar el moment més enlairat de les seves creacions.

 

Verdaguer oferí les primícies del Canigó als seus amics de Banyoles en el bac de la font del Salt d’en Vila. Al cap d’uns dies el poeta pujà al santuari de la Mare de Déu del Mont, i des d’allí no oblidà als seus amics que havia deixat plana avall a Banyoles. I els dedicà la més poètica i cordial missiva, avui immortalitzada: A mos amichs de Banyoles.

Avanço la notícia de l’aniversari de l’estada del capellà poeta a Banyoles per si les corporacions culturals de Banyoles i Comarca s’enfervoreixin a esbossar un recordatori o una commemoració d’aquest fet notable en la nostra història i la nostra cultura. Ara fa vint-i-cinc anys no s’aconseguí a portar a terme l’evocació d’aquest fet del centenari de l’estada del poeta a la nostra ciutat. En una sessió plenària a l’Ajuntament no s’arribà a cap acord ni votació sobre el particular. Els que desitjaven celebrar el centenari haurien de pujar el dia vuit de setembre, diada de les mare de deus trobades al Mont on es commemorà amb un aplec extraordinari, el sojorn de mn. Cinto en aquell santuari. Hi pujà força gent, acudint-hi i adherint-se a l’homenatge, el president del Parlament de Catalunya, Miquel Coll i Alentorn, el ministre de Sanitat, Ernest Lluch i altres personalitats.

Ara fa 25 anys, l’homenatge banyolí al poeta Verdaguer consistí en unes set pàgines escrites a Revista de Banyoles per l’escriptor banyolí Josep N. Santaulàlia que féu un estudi molt complet del poema A mos amichs de Banyoles, amb la inserció d’una reproducció del poema original (avui guardat al Centre d’Estudis Comarcals) així com la normalització de l’ortografia en tots aquells aspectes que no afectaven a la fonètica ni a la morfologia, tot ell obrat per Josep N. Santaeulàlia.

En el 125è aniversari, que es farà a Banyoles? Des d’aquest Tempus fugit recomano que, com a mínim, es pugui portar a cap un recital de poemes de mn. Jacint Verdaguer, amb la cloenda del que dedicà als seus amics de Banyoles mentre, des del Mont contemplava el nostre estany en el que

...............................  una gòndola rumbeja

donant al vent ses blanquinoses ales,

que, quan lo sol s’acluca són de cigne,

i quan los dóna un bes semblen daurades.