"Retretes" i "surtidores"

A l’any 1957 s’inauguraren els “retretes” i “surtidores” de Banyoles. En un article a la revista local Horizontes es deia que els “retretes” de la plaça dels Turers els van utilitzar un miler de persones. Hagués estat més creïble escriure “alguns centenars”. De dones en van baixar poques al soterrani, i molts homes van anar-hi per contemplar la bellesa dels servicios de limpieza e higiene. Es possible que després de l’estrena, alguns entressin als retretes, i jo crec que van fer molt de servei als passants, forasters i viatjants de comerç que en aquells anys traspassaven la plaça dels Turers. Evidentment que els que més es complagueren del nou servei foren els taxistes que a davant mateix hi tenien la parada. A l’entrada hi havia el gran rètol: Retretes. I així tothom ho deia: “Heu vist els retretes de la plaça dels Turers?”. Foren els primers i els únics que es construïren al centre de la ciutat.  Algunes persones –més finetes- ja en deien els “lavabos”, i els més vells de la ciutat seguien dient-ne comunes, si bé encara  quedaven alguns que en deien excusats, com a record de les velles escoles en què l’alumne havia d’aixecar el dit per demanar permís d’absentar-se de la classe per una necessitat apressant. A la revista Horizontes es consignava que muchas poblaciones importantes de la provincia, y aún de la región, no cuentan con un servicio de tal calidad.

Com que hi havia molta aigua i tot rajava bé, també en aquell mateix any es va poder veure molta aigua en el brollador de davant de l’Ajuntament. I el desert, que fins aleshores era la plaça del Dr. Rovira es va convertir en una plaça amb jardinet amb una bassa central i bancs que encara avui fan un gran servei. Fou un bon acudit el de posar-hi un surtidor amb un rajolí que embadocava la mainada i els ancians que seien en els bancs de pedra fina que a l’estiu eren uns bon refrescants per esquenes i pompis.  Segurament que algún concejal del nostre Municipi devia pensar en aquella sessió de concejales que amb el graciós alcalde de Villar del Rio (de la pel.licula Bienvenido Mr. Marshall) demanaven fonts amb chorritos de agua. El nostre chorrito va ésser un pixarell d’aigua que va durar poc. Tan poc com el dels peixets que nedaven a l’aigua de la bassa.

L’article festamajoner d’aq uell any 1957 acabava així: “Bañolas no quedará rezagada en el movimiento general de progreso que es norma del tiempo actual”. I és que en aquells temps veure un chorrito com s’enlairava i quatre peixos com voltaven al seu redós era un divertit aconteixement pels ciutadans que ens alegràvem de tenir surtidor i retretes. I així, de mica en mica, anàrem avançant.