La Marxa i la Draga

Era el primer diumenge del  Carnestoltes de l’any 1984 quan 4.249 marxaires vinguts d’arreu del país emprengueren de bon matí els 40 quilòmetres de la Marxa que celebrava la seva vintena edició. Només 150 participants no foren capaços d’acabar la prova a peu i hagueren d’arribar a Banyoles amb cotxe. Un any més, la capacitat d’organització del Centre Excursionista de Banyoles es posà de relleu en aconseguir portar a terme, sense cap mena d’incident, la marxa popular més concorreguda i de més antigüetat de tot Catalunya. El primer d’arribar fou un figuerenc que recorregué els 40 qms. en dues hores i dotze minuts. Ben mirat, les seves cames anaren a la velocitat de més de divuit quilòmetres per hora.  Si hom pensa en anys més endarrerits es podria dir que marxant en el mateix aire en direcció a Girona gairebé hauria anat a la mateixa velocitat d’alguns autobusos de la línia Banyoles-Girona amb temps suficient per passejar-se per la Rambla i retornar a Banyoles per asseure’s tranquil.lament a prendre’s una coca-cola a la plaça major.  A la Marxa d’aquell any 1.984 hi participaren algunes persones d’edat avançada, arribant-se fins als 84 anys. Fou un any de fred i vent, però tanmateix sempre hi havia algun valent que en acabar els seus quaranta qms. es capbussava dintre les aigües de l’estany. Com en totes les altres Marxes, d’anècdotes i curiositats n’hi hagué moltes. Recordo que es digué que els membres de l’organització anaren de bòlit una estona per culpa d’un gos que també feia la Marxa; l’havien perdut, i s’hagué d’organitzar un grup per cercar-lo i tornar-lo al seu amo.

Passant vora els terrenys de La Draga, hom encara podia contemplar aquells camps que ja eren de propietat municipal i que dintre poc s’haurien de convertir en parc urbà i zona esportiva. L’obra, de tanta importància per a Banyoles i per l’esport en general es fixava en tres mesos. Ja es donava per ben encarrilada amb l’espera de la bona voluntat i diligència de la Generalitat i de l’Ajuntament en les seves parts corresponents. Tot anava amb bona marxa per aconseguir en un demà marxaires, ciclistes i nedadors que en les noves modalitats esportives  de decathlon i triathlon s’haurien de portar a cap en aquest bell paratge on segons la llegenda el drac banyolí hi feia la migdiada. Potser, avui dia, a tots ens hagués agradat tornar a veure el drac al bell mig de La Draga en una escultura amb el pagerol Mer clavant-li  la darrera estocada. Hi ha prou espai en el parc per a la col.locació d’una obra d’art i bons artistes per esculpir en pedra o metall una bona figura draguística.