La sarsuela de "l'esclavo Uriel".

Quan en Els Pastorets sortia l’actor que feia el paper de l’esclau Uriel hi havia una gresca general a la sala del teatre del Círculo de Católicos. L’actor havia de tenir dots de bon cantant i no tots sabien entonar la romanza quan sortien a l’escenari amb un ram de flors a la mà per romancejar amb allò de Qual buscan las flores del sol y el calor. De bon començament la cançó seguia bé fins que arribava l’espinguet final quan Uriel allargava el solo amb un Ay,ten compasión, ten compasióooooon. Si no li sortia cap gall pel mig hi havia un esclat d’aplaudiments que aneu a saber si en el transcurs dels temps no perjudicarien aquell sostre corcadís predisposat a ensorrar-se.

 

A les darreries d’Els Pastorets en castellà hi havia dificultats per trobar l’actor afeccionat que s’atrevís a cantar la romanza. Pocs actors-cantaires estaven per romanços, si bé en tota la història pastoril en podríem seguir tota una carrandella. Des d’en Met Font de ca la Fustereta, en Pere Quer de la drogueria de la plaça, el professor d’anglès Josep Maria Torrent a l’industrial Joan Geli. - per dir-ne només els més addictes a les representacions teatrals-. El que havia de repetir el cant de la romanza – fent-ne dos o tres bisos-  era en Torrent, especialista també en l’allargament del darrer refilament. En els bolos que es feien en la dècada dels anys quaranta del segle passat pels pobles de la provincia de Girona, Josep Maria Torrent va ser-ne el cantant dels entreactes. Les obres que es representaven acostumaven a ser de tres actes amb baixada de teló a cada acte. En algunes d’elles s’havia de canviar el decorat, feina que feien els mateixos actors clavant l’arrugada decoració de paper gruixut en els llistons que  els havien d’aguantar. Perquè l’espera no es fes tan llarga per al públic, en Torrent sortia a cantar davant del teló algunes cançons de sarsueles. La seva canço preferida era en anglès Oh, Rose Marie, i love you, de la pel.licula  Rose Marie.  Per no molestar el cantant, els actors que clavaven els claus a la llistonada seguien el compàs de la música i ho feien en les pauses de la cançó amb martellades de pam pam pam com si fos l’acompanyament. La tornada del sarsueler anglès era ben jocosa: Oh Ros Mari, ai làbiu –pom,pom,pom,pom- Oh Ros Mari.. etc.  També hi havia repetició amb grans aplaudiments i llavors el cantant engegava la romanza de l’esclavo Uriel dels Pastorets. I amb l’espinguet final s’acabava el concert sarsuelero i es tornava a aixecar el teló per a seguir amb les representacions de les comèdies que feien riure o dels drames que arrancaven llàgrimes dels pacients espectadors.