Sempre m’ha agradat
la sopa. No hi ha dia que quan m’assec a sopar procuro que no manqui mai un
plat de sopa. El sopar és la menjada del vespre i durant anys i panys un sopar
lleuger havia d’anar precedit d’un plat de sopa. Avui, -si exceptuem els caps de
setmana-, es sopa poc. No cal anar carregat d’estòmac si es va a dormir aviat,
un cop s’ha fet la mitja dormideta de cops de cap en el sofà davant del
televisor. Quan els metges diuen que de
penes i bons sopars en són plens els fossars ho endevinen força. Sopar fort
els dies de cada dia no és moda. Malament si hom sopa fort cada dia, perquè com
diu el refrany qui totes les nits sopa
fort, alguna s’enfita o bé qui sopa massa, somnia molt. Gastrònicament
parlant hauríem de dir que la sopa és un plat fet amb pa tallat a llesques
fines, a trossets, bullit o escaldat amb brou o amb un altre líquid. Totes les
sopes són bones: les d’all, les bullides, les de peix, les de llet i les de vi.
En els vells temps, un bon pa sucat amb vi era una sopa que als excursionistes
els hi aclaria el cap i els donava ànims per seguir caminant muntanya amunt. No
hi havia perill que els diguessin que estaven borratxos com una sopa; en tot
cas, si pel camí arreplegaven un ruixat podien mullar-se com una sopa.
Un bon sopar fa de bon esperar i en les darreries de l’any solen abundar també
els sopars que en diuen de treball on es reuneixen darrera les taules colles de
treballadors amb els seus amos. Avui dia, però, hi ha altres sopars que alguns
van a fer-los en ponts aeris. Agafen l’avió per anar a sopar a París i a
l’endemà tornen a volar per anar a dinar a Roma, i a la nit ja es tornen a
trobar a casa a menjar la sopa. A alguns d’aquests els he escoltat a l’endemà
del viatge gastronòmic i no es estrany sentir com diuen: - “Estic mort, he anat
a París a menjar uns llagostins i un petit filet aux grandes queureneilles au
beurre que m’he xupat els dits, i per dinar, a Roma he menjat un crostino al
prosciutto que és una delícia dels cels”. I quan arriben a casa han dit a
l’àvia: “Ja em tens preparat el plat de sopa?”.
I és que a casa,
per a molts- un sopar sense sopa, sembla que no sigui sopar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada