Per als veïns del
carrer Major de Banyoles, la Lola Julbe era l’esposa de Moisés Mas, el
fabricant de la Xocolata Mas que tenia instal.lat el seu obrador a l’entrada
del seu domicili, al costat de la botiga d’en Cintet Mateu, on avui en Quim
Mateu hi té fixat el seu magatzem de capses de coloraines. En els anys trenta del segle passat, la
mainada del Barri Vell, quan sortíem de l’escola ens amorràvem als vidres de la
finestra de la fabriqueta de Xocolata Mas per contemplar els trontolls de la
pasta tova que anava formant-se en rajoles a la batedora amb els motllos que
vibraven. El dolç perfum de vainilla i cacau el flairàvem amb frisança de
tastar les preses de xocolata. I allí, amb els nassos estampits en el vidre
fitàvem la Lola que ens mirava des de la porta oberta del menjador de la casa,
i esperàvem amb fruïció que ens obrís la porta del carrer per obsequiar-nos amb
una mitja presa de la cobejada xocolata que tant havíem ensalivat. (Anteriorment, la fàbrica havia estat
instal.lada a la plaça de Sant Pere, vora el rec del Tint, en una esquifida
barraqueta davant la fàbrica de fideus Hostench i al costat dels darreres de
l’obrador de la pastisseria Mercader). Encara em sembla percebre l’olor de la
xocolata Mas quan refresco la memòria i se m’apareixen els bells moments de la
infantesa quan amb la meva mare ajudàvem als Mas embolicant les teules
xocolateres. Les empaquetàvem envoltant-les amb paper de plata, i un cop teníem
plegat l’envoltori exterior, cremàvem un llapis de lacre que degotava damunt el
paquet on hi estampàvem la marca de la xocolata. Jo era el que aguantava
l’espelma. Prèviament, però, ja havia posat dintre el paquet, un cromo de
històries col.leccionables de la marca de la Xocolata Mas com El Quijote o Juegos de Física.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada