El dia 7 de setembre de 1985 es va donar per acabada
la recerca de l’avió Katiuska que era al fons de l’estany des que hi caigué un
dia de juny de 1938. El tinent del navili va dir que havien recorregut tota la
zona, que van rescatar totes les restes de l’aparell i van recollir també totes
les versions sobre la història que corrien per la ciutat de Banyoles. El fet
que l’equip estigués completament segur de no trobar les restes de l’avió fou
de que fins llavors només van trobar peces de suport, en concret, set peces
fonamentals que el componien. També es
va poder reconstruir la suposada història de l’avió després d’enfonsar-se a
l’estany. Segons dos testimonis presencials dels fets, van explicar a l’equip
de rescat que quan ells eren petits un grup de bussos va acudir a Banyoles per treure l’avió de l’aigua,
segurament perquè feien falta les peces del Katiuska per servir de recanvi
d’altres avions. Com que això s’havia realitzat durant la guerra civil, ningú
en va prendre nota. Segurament, un cop acabada la guerra les peces van ser
llançades al mar o a qualsevol altre lloc, si és que no s’havien destruït abans.
L’equip de rescat de l’avió va treballar durant
catorze dies en el fons de l’estany. Es realitzà un forat de dos-cents metres
quadrats de superfície i de metre i mig de profunditat, gràcies a un compressor
que treia el fang que no permetia d’extreure les petites restes del Katiuska.
D’aquesta manera s’aspirava el fang del fons per tal de fer una fossa, aïllar
el material i poder treure’l del fons de l’estany.
Un estudi complet d’aquests treballs es van publicar a
Revista de Banyoles en cinc articles d’Antoni M. Rigau amb el títol de A la recerca de l’avió perdut (1984-1985). Els
interessats poden llegir-los en els números 645, 646, 647, 651 i 659. Els
trobaran a la col.lecció de la Revista de Banyoles a la Biblioteca Municipal o
bé en el llibre El teixit de la memòria,
en el que Jordi Galofré tingué cura de reproduir-los.
En el Tempus
fugit d’aquest mes només cal afegir que va ser en un migdia de juny de 1938
quan tres avions Katiuskas russos van envolar-se del camp d’aviació del pla de
Martís i que en el vol de maniobres sobre l’estany, un dels bombarders s’acostà
massa al del seu costat i tots dos perderen el control caient, un a l’aigua, i
l’altre als camps de la Draga. Els tres avions maniobraven en un vol de pràctiques,
i en una evolució de vol rasant –arriscada però normal- fregà la punta d’una
ala amb una dels altres avions de la patrulla. L’avió que caigué a l’aigua
tardà potser un minut a enfonsar-se del tot, a uns deu metres de profunditat.
Temps que permeté que el sergent metrallador es llancés a l’aigua, malgrat
resultar amb ferides greus al cap i fractura dels braços. Almenys dos dels
ocupants moriren sota l’aigua: el pilot i l’observador.
De l’altre avió caigut a La Draga, aquest cronista va
ser un dels testimonis d’haver-lo vist com s’anava cremant. En parlarem en
un dels propers números d’Els Colors del Pla de l’Estany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada